Un diumenge en confinament solitari

Sunday, 26 April 2020

Avui diumenge m’he llevat sense cap objectiu en concret. I m’he agobiat una mica. Em sol passar quan no tinc cap excursió planificada, que no sé ben bé què fer del meu temps. Però aviat em calmo i vaig pas a pas. Primer encendre la ràdio, per sentir-me acompnayat i aprendre alguna cosa. Després esmorzar, per tenir energia. I després endreçar la roba per poder aspairar, i… sense adonar-me’n, ja estic capgirant la casa.

Avui em sento orgullós perquè he mogut el Vallotton de lloc per centrar-lo amb la capçalera del meu llit (fa uns mesos que vaig canviar la distribució de mobles per muntar la meva home office, i el quadre va quedar on era), i ja que hi som canviar-lo per una altra obra d’art. Resulta que davall el Vallotton hi havia un arbre infantil què havíem imprès per n’Elena, i ara el tinc a la meva habitació.

També he canviat algunes fotos i he posat el dibuix que em va regalar n’Elena pel dia del pare a la sala. Quan torni n’Elena a casa tendrà una bona sorpresa.

I com a darrer canvi, he omplit el buit que ha deixat el quadre amb un estant per a llibres on he col.locat la Guia completa de escalada. Però això ha estat durant una pausa de lectura.

He anat escoltant tots els programes de Radio 3 de RNE. Al primer han xerrat de la solitud, i de com ens està posant a prova a tots. Gens desacertat. I més tard, a Fallo de sistema, han parlat d’uns jocs i videos interessants per aprendre coses de ciència per a nens. Necessito buscar l’adreça per mostrar-ho a n’Elena.

Els diumenges m’encanta, una vegada endreçat, i mentres es fa el dinar tot sol (ja sigui un bullit, guisat o quelcom al forn), asseure’m a la butaca a llegir. Encara estic amb Snuff, que m’ha fet treure el meu diccionari d’anglès de l’any 2001. Quin records! Ja fa 19 anys que estava estudiant a la UIB, i que tenia aquell professor d’anglès nordamericà que ens va institir molt en la pronunciació, i a qui possiblement degui el meu entusiasme per aprendre aquest idioma. Encara ara faig servir el diccionari Longman que ens va recomanar, i estic aprenent moltes paraules noves. 🙂

A mitjans capvespre he tret una cervesa de la nevera i, cansat una mica de llegir al sol, m’he posat a escriure un post (una altra de les meves passions) al meu blog mig oblidat. M’agrada descriure el que sento i el que faig, ja sigui pels meus fans o per al meu jo futur.

I més tard? Segurament parlar amb la familia, els amics i ja més tard preparar el sopar, veure una peli… Qui sap. Lo important és passar un dia relaxant, sense obligacions, i disfrutar del sol.

Ja arribarà el dilluns.


Un dia en confinament (entre setmana)

Sunday, 19 April 2020

Bon dia a tots!

Aprofitant el confinament, he decidit de tornar a escriure. Avui descriuré un dia qualsevol entre setmana, extret del meu diari en paper.

Aquests dies, com que m’estalvio anar a la feina, tinc posat el despertador perquè em soni a les 7:15. El primer que faig és rentar-me la cara i engegar Radio3. M’encanta escoltar el programa “Hoy empieza todo, con Ángel Carmona”. Em sento menys sol i m’anima en les meves rutines. Després m’estiro al terra de la sala i faig una sèrie d’estiraments i exercicis per tonificar-me i despertar-me. I entrar en gana!

Preparo el primer esmorzar del dia: suc de taronja, cafè amb llet, iogurt amb muesli i mitja poma a troços, i alguns torrades. Mentres esmorzo, poso el meu cervell en marxa llegint Building Secure and Reliable Systems, un llibre que ens va recomanar el nostre SL. Netejo tot i “entro” a la feina.

Començo a les 8:30. El primer que hauria de fer és la llista d’objectius del dia, però molt sovint em perdo amb missatges de Slack, teams i correus varis… Si tinc sort, em concentro en alguna de les tasques pendents, i a les 9:45 parlo amb la meva estimada PM, que per cert espera una criatura, quina enveja!

I llavors ja se fan les 10. Una horeta més i a les 11 faig una pausa pel segon esmorzar, i avui per exemple hi havia TOI, o sigui que he aprofitat per seure a la butaca de la sala i relaxar-me. I si no tinc TOI, doncs em poso algun curs fins hora de dinar.

Va a dir que en algun moment aprofito per completar una lliçó de Japonès al Duolingo. Ara estic a la lliga Silver. a veure si amb una mica d’esforç i constància passo a la Gold. No és res especial, això de les lligues, simplemnet si vas completant lliçons, et donen punts per motivar-te.

A les 13, o abans, m’aixeco de la cadira o butaca i vaig fins a la cuina. A preparar o encalentir el dinar. I mentres dino, llegeixo algun llibre no tècnic, per relaxar la ment. Ara estic amb Snuff, de Terry Pratchett. Fa estona que el tinc, no sé molt bé d’on el vaig treure… I si puc, faig el cafè a la butAca, estirant les cames i tancant els ulls 5 minutets. S’agraeix.

Aquesta desconexió em dóna forces per seguir treballant tota la tarda. A les 17:00 me sol entrar gana (sí, potser tinc un cuc solitari…) i bereno alguna cosa, tot i que si estic molt concentrat i he dinat bé, segueixo d’una tirada. A les 18:30 és el moment de tancar. Fer push dels canvis, imputar tot el temps treballat i passar tasques al dia següent.

Per estar en forma, he decidit posar-me el karategi, encalentir i posar algun vídeo del meu anterior Sensei, o seguir algun entrenament de Shinji Akita. Estan molt bé. A la sèrie de Training at Home, mostra exercicis bons de fer a casa, amb la seva ajudant que tradueix tot a l’alemany, o sigui que també pots aprendre idiomes.

A les 20, l’habitual aplaudiment em sol agafar a mitjan entrenament, o sigui que surto amb el gi posat a aplaudir i refrescar-me una mica. I després dutxa, sopar i a jeure, que estic remort.

Aprofito per telefonar a ma mareta i a la meva filla quan acabo de treballar, abans de posar-me a fer Karate, o mentres sopo. Als amics fa estona que no tinc temps de cridar-los. Se’m passa el temps volant. Suposo que passa a tothom, i allò que era especial fa 3 o 4 setmanes, ara ja és “normal” i entram en dinàmiques i rutines.

Aviat espero poder escriure sobre els dies de cap de setmana i els dies en familia. Vaig corrensos a buscar a la meva filla. Avui em toca! 🙂

Una abraçada! :hug:

PS: més tard corregiré els typos típics meus.


Nostàlgia

Wednesday, 11 September 2019

A vegades sento nostàlgia. Els dies de pluja em recorden els dies tancat a la meva habitació a Holanda. El teclat em recorda la sensació d’escriure un post assegut a la petita taula de fusta, mirant per la finestra. I si miro al meu voltant, conservo moltes coses del passat (pateixo de Diogenes). Fa una estona mirava la cistella on ara poso les revistes i el paper reciclat, i he recordat el dia que tenia papadag que ho vaig transformar en un trineu i vaig passejar l’Elena per tota la casa. I si entro a la seva habitació, i comencem a remenar joguines… Sembla tant llunyà el dia en que era un bebé… I ara ja és una nena gran que començarà P5! Quin orgull!

Em sento bé de tornar a escriure. Necessito compartir les meves aventures de solter amb els amics i fans de tot arreu. Cada cap de setmana conec gent molt interessant als meetup, ja sigui d’excursions a la muntanya, veure pelis a la filmoteca, o simplement passejant. M’animen a seguir amb la meva vida, tot i que hi falta alguna peça… Ja arribarà.

Mentrestant, arriba la tornada al cole! Enguany promet. Tinc unes quantes novetats per contar. Us aniré informant quan em pegui la nostàlgia d’escriure. 😉

Gràcies a tots i una abraçada!

PS: i a veure si actualitzo els feed RSS que han deixat de funcionar.


Last workday at TOPdesk

Friday, 4 September 2015

It is over.

After almost 9 years, it is time to say goodbye. It was fun! 🙂

Today I also said goodbye to Vatan, where back in 2006 I ate my first turkse pizza met doner for dinner.

Last turkse pizza met doner at Vatan

And all our stuff is gone to Barcelona! Weekend in an empty apartment. Hope we can relax a bit before the flight. 😉

Fins aviat Barcelona!