Un Sant Jordi passat per aigua

Vaja dia! Just quan em disposava a sortir de casa, s’ha posat a ploure i a calabruixar i ja no ha deixat de ploure en tot lo dia, fins ara a les 18 que fa una clariana i miraré d’escapar-me fins a la biblioteca, el meu santuari.

(uns llibres més tard)

I venga més aigua! Just quan sortia de la biblioteca, han començat a caure gotes i ja no m’han deixat fins que he quedat xop. Definitivament, avui era un dia de pluja per estar a casa.

I estar a casa tranquil després d’unes vacances de Pasqua plenes d’acció és d’agraïr. Enguany hem fet de tot, no ens podem queixar. Hem sortir vàries vegades amb la bicicleta, i ja ens va millor canviar de marxa. Només ens queda aprendre a anar per la dreta! I també hem nedat a la piscina municipal, i hem passejat molt. Hem deixat el cotxe de banda i hem anat caminant per tot a peu. La vall de Sóller és un lloc tan meravellós que ens ha sabut greu marxar. A més, aquesta vegada hem fet nous amics, i hem aprofitat al màxim els que ja teníem, i hem disfrutat de na Fosca, na Flauta i en Roig. Qui ho diria fa uns anys que ens agradarien tant els cans. També ens hem viciat al Catan, i veig que el 29/5 hi ha torneig! I hem fet crespells, hem anat a les processons què tocava i hem menjat motls gelats!

Aquesta setmana de feina i escola ha estat durilla, però hem arribat al final i ahir ens ho passàrem molt bé en un bar Salvatge, bevent vins ecòlogics ¨sorpresa¨ (perquè la cambrera li demanaves DO i no sabia de què li parlaves, només coneixia els vinyerons que servia i punt) i tapes exquisistes. Tot i el servei lent i estrambòtic, va ser una vetllada molt simpàtica i agradable. Hi vam anar amb uns amics alemanys que vam conèixer a un meetup. Quines coses!

– ¿Teneis vino Albariño?

– ¿Amarillo?

Ara a veure què faig… seguir descansant? Seria lo millor. Però abans, deixau-me compartir el roser què (previsor) vaig comprar ahir:

Les roses de Sant Jordi 2022

Feliç Sant Jordi 2022! I que l’any que ve faci més bon temps! 😉

Debian install party

Avui m’ho estic passant d’allò més bé instal.lant Debian 11 als meus ordinadors antics.

Estic en un procés de neteja de la casa, venent i regalant xirmes, i aquests dies li ha tocat a la ferralla electrònica. Fa més de 6 anys que tinc diversos ordinadors, routers i cables amagats davall el llit, esperant tenir temps per dedicar-me a trastejar. Evidentment, aquest moment no arriba mai, i per això he decidit fer neteja. Això sí, no m’agrada tirar res al fems!

La setmana passada ja vaig donar un vell portàtil Sony amb la pantalla espatllada i una caixa miniITX a la que no li funcionava la font d’alimentació (i que la veritat ja no necessitava) a Andròmines, una organització que accepta donacions i repara ordinadors i mòbils. Són molt simpàtics, i em fa feliç que tot es pugui aprofitar.

El meu Compaq

I aquesta setmana estic esborrant dades de diversos discos IDE i SCSI que tenia connectats a un Compaq amb un CPU Celeron. L’ordinador funciona, però és lent, pesa molt i consumeix massa.

Trastejant amb el Compaq

M’ha fet gràcia trobar-me una FreeBSD a un dels discos. La vaig instal.lar segurament al 2013, en un dels meus dies lliures, i allà es va quedar.

FreeBSD

I ara he reconfigurat el servidor TFTP per a instal.lar la nova Debian 11 als portàtils que em quedaré: un Acer Aspire ONE que ja surt a aquest diari i que m’encanta (només li falta canviar la bateria, però ja en tenc una d’ullada), i un Lenovo que ens ha regalat l’empresa. M’encanta verure que així com abans no em detectava la wifi, ara ja va tot com una seda!

El petit truc: deshabilitar el DHCP del router per utilitzar el del meu servidor TFTP

Després em posaré a esborrar els discos SCSI de manera “elegant” amb el DBAN (Darik’s Boot And Nuke) que utilitzàvem a la feina.

Esborrant un dels discs durs abans de donar-lo

Com que trigarà bastant, potser que aprofiti per instal.lar la Debian 11 al Lenovo, i també podria mirar si puc connectar una unitat de DVD al DELL de sobretaula…

Com podeu veure, estic ben ocupat! Molta tornar a fer de friki informàtic. xDDD

Aventura sense llum

Ahir, mentres miràvem El castillo en el Cielo de Studio Ghibli (els Reis d’Orient m’han duit Ghiblioteca i hem decidit veure’n totes les pelis), i jo just acabava de pelar i trocejar una patata, se’n va anar el llum. Pluf! Així, sense avisar. Foscor total! Quin ensurt!

Sort que la cuina és a gas i em vaig poder orientar amb la llumeta blava del fogó per arribar a la cuina i deixar-hi la post amb la patata trocejada. Després vaig anar a buscar el frontal que sempre duc dins la motxilla “per si les mosques”. I l’Elena va tenir una bona idea i va agafar una lampara que funciona amb energia solar i es va reunir amb mi a la cuina. Estava súper emocionada!

Per tenir més llum, vam anar a cercar les espelmes d’advent que encara teníem damunt la taula. I una vegada ja hi vèiem, ens vam posar a fer el sopar plegats: truita de patates! Yummy!

Ella es va posar a rompre els ous, i després va voler saber si érem només nosaltres o tot l’edifici. El llum d’emergència ens va confirmar lo darrer. Quin aventura sortir del pis tota sola amb un fanalet! Em va explicar tot el que havia vist mentre jo batia els ous. Mai l’havia vist tan contenta!

Va preparar una ensalada ella tota sola, amb enciam, tàperes, mostassa, tomàquet i cogombre. Em va sorprendre veure que ja sap tallar prou bé. Va fer el cogombre a trocets la mar de bé. Olé!

I finalment… a taula! 😀

Sopar al llum de les espelmes

Sopar amb espelmes em va recordar la meva infància, quan era “normal” que sovint quedéssim a les fosques, i la meva padrina o la meva mare anaven a cercar les espelmes que tenien guardades. Nosaltres féiem una festa, perquè sabíem que era moment de fer xerinola i estar tots junts arremolinats devora la llum, deixant de costat la tele i altres aparells electrònics.

Ahir l’electricitat va tornar mentres sopàvem, però vam decidir seguir amb les espelmes per no rompre la màgia del moment. 🙂

Bon any! Que tengueu molts moments màgics!

Els anècs i el llac

El 2021 ha acabat i és hora de fer balanç. Al cap i a la fi, no m’ha anat pas tan malament:

• He esquivat el ditxós coronavirus, inclosa la variant Omicron. Yeah!
• He tengut una relació de parella durant prop d’un any. Hem tingut els nostres alts i baixos, però he après molt i espero que ella també. Llàstima que a l’octubre naufraguéssim del tot.
• He aconseguit fer el pas per a una cirurgia LCA. Tot i perdre l’estabilitat, altres anys ho anava deixant córrer. Amb la insistència de la meva parella i moltes visites i proves, hem aconseguit que l’operació es fes i crec que ha quedat prou bé. Ara falta molta força de voluntat i paciència per deixar la cama en el seu punt òptim i poder fer sortides d’alta muntanya, tornar al Karate…
• He començat teràpia per tractar les ferides i traumes del passat i orientar-me. Em costa però he donat el pas.
• Tot i la COVID-19 rondant, he passat un estiu ple d’aventures:
  • 10 dies d’escalada per Lleida
  • Dues setmanes de paisatges meravellosos a Astúries
  • Dues setmanes de Camí per Galicia amb la meva filla, campiona!
  • Tres setmanes per Mallorca per descansar de tant caminar
• I a nivell laboral, a l’octubre (després de moltes negociacions) per fi he canviat de posició: he deixat el departament d’Operacions i ara sóc Lead Architect a l’equip de Product Engineering! Sóna bé, eh? 🙂

I què vull aconseguir aquest 2022 (l’any dels 3 anècs i el llac)?

Doncs continuar amb salut i sobretot trobar un sentit per a la meva vida, en la qual sigui feliç tal com sóc, sense necessitat de tenir ningú al meu costat. Hi ha dies millors i pitjors, però esper trobar el camí.

I apart d’això, que seria lo principal, aquí teniu una llista de les que tant m’agraden:

• Recuperar-me del tot de la cirurgia LCA i poder tornar a la muntanya.
• Apuntar-me a un club de muntanyisme i escalada per fer comunitat.
• Fer de voluntari ambiental de forma regular per ajudar a la natura.
• Apuntar-me a classes de Lindy Hop, encara que sigui un desastre amb els ritmes. Ho he de tornar a provar!
• Sortir més amb els altres pares de l’escola i els seus fills (si la COVID ens ho permet).
• Visitar el meu amic a Alemanya. En tinc moltes ganes!
• Tornar al Camino amb els amics del poble!
• Consolidar un grupet d’amics per jugar a jocs de taula.
• Seguir aprenent japonès.
• Quedar amb els amics de Longwy, que he retrobat per les xarxes socials!

Com podeu veure, vull anar molt per la muntanya i socialitzar a tope! I qui sap, també m’agradaria aconseguir una al.lota amb la que faci un bon equip. Però primer, crec que li he de trobar un sentit a la vida i aprendre a combatre aquest pànic a estar tot sol.

I això és tot. Fins a la propera!