Preparant el camí: els turons

Thursday, 24 December 2020

Hola!

Aquests dies hem estat entrenant, primer timidament, passejant pel Parc Güell i ahir de forma més seriosa arribant fins al Tibidabo, i tot des de casa!

Tot va començar el dissabte, quan després de molt pregar, vaig aconseguir que sortíssim de casa a fer una passejada. Vam encarar cap al Parc Güell, que està relativament aprop de casa, i quan érem allà, la meva filla em diu:

– Pare, no era aquest, jo volia anar al dels maons (referint-se al Turó de la Rovira, que està ple d’escombres)

– Doncs vinga, si vols hi podem anar!

El turó de la Rovira vist des del parc del Carmel

I li vaig comentar que a Barcelona hi ha 7 turons, i que els podíem visitar, tot i que no el mateix dia. Vam disfrutar de les vistes i vam baixar cap a casa. En total uns 8km en unes 3h.

Barcelona des del parc del Guinardó, un diumenge ennuvolat

El diumenge va ser ella qui em va proposar de sortir a caminar, i vam fer el recorregut a l’inversa, pujant primer al Turó de la Rovira, i després al Carmel. Espectacular veure com es fa de vespre, i vam poder escoltar un concert que venia d’abaix. Gairebé 10km, en 4h.

Una parella observa la serra de Collserola des del turó del Carmel

L’excursió!

I ahir dimarts vam marxar d’hora (pels nostres estandars), a les 11h35, i vam anar conquerint els turons del Carmel (13h) i de la Creueta del Coll (14h), per després anar cap al “plat fort”, el temple del Tibidabo.

Un músic toca una melodia preciosa al turó de la Creueta del Coll

Al turó de la Creueta del Coll ens va cridar l’atenció un noi que tocava una melodia preciosa amb un teclat, mirant cap al buit. Després vam anar baixant, tot disfrutant de la natura en barris per nosaltres desconeguts.

Camina que caminaràs, vam creuar la Ronda de Dalt, i enfilarem cap a la muntanya pel carrer de Natzaret i després per la carretera de Sant Cugat, i seguint el nostre instincte aventurer, vam pujar a unes pistes de tenis, i allà un senyor molt amable ens va indicar un “sendero con arbustos que lelga hasta la carreterea de las aguas”.

Vistes del Besós des del turó de Collserola, una vegada superat el corriol secret de les punxes

El corriol estava ple de plantes amb punxes, però vam superar la prova i després vam seguir encara més amunt, fins arribar al camí de carena cap al Tibidabo, i fins it tot ens vam desviar per beure aigua de la font del Bacallà. Quina humitat que hi fa, per aquests indrets de la Serra de Collserola.

Caminant per la carena cap al Tibidabo, cada vegada més aprop

La sensació d’arribar al cim pels nostres propis medis no té preu, mirant la posta de sol i fent un petit refrigeri dels restes del dinar, a les 17h de l’horabaixa.

La torre de Collserola en primer pla, i més enllà, el cim de Sant Pere Màrtir, el nostre proper objectiu

L’objectiu era arribar fins a la Thau, però vam desistir perquè ja feia fosc, i vam baixar menjant un merescut gelat cap a Vallvidrera per agafar el funicular i el tren cap a Gràcia. 15km en 6h30. I ella feliç i saltant.

Crec que si seguim així, i si aconseguim entre tots reduïr l’afectació per la COVID-19, aquest estiu podrem fer el nostre primer camí plegats per terres gallegues… Quina il.lusió!

Bones festes i cuidau-vos molt!


Collserola està saturat

Saturday, 24 October 2020

Bon dia!

Avui, sense planificar-ho, he acabat per la carretera que va d’Horta a Cerdanyola (BV-1415). Allà m’he trobat unes bones vistes del turó de la Rovira i la Vall d’Hebron. I tot ple de ciclistes que m’anaven avançant amb les seves bicis de carretera. Anaven tots molt ben equipats, i jo amb la meva bicicleta de ciutat, i la motxilla reposant a la cadireta de nens del darrera. Quina imatge! Però tant me fa. El que sí he trobat a faltar és un tallavents. He arribat a passar fred! Brrrr…

Després, a l’alçada de Casa Juaco, he canviat de terreny i he anat una estona pel passeig de les aigües. Aquí m’he trobat tot un seguit de bicicletes de muntanya amb 12 pinyons i un plat minúscul, suspensions, frens hidràulics. Bon jesuset! I jo amb la meva bicicleta de ciutat… Però ha anat molt bé.He pedalejat xino xano fins arribar a una bifurcació i he tirat cap al centre d’acollida d’animals, on hi havia un munt de gossos lladrant i molts cotxes.

I altre cop carretera. Aquest cop he enganxat la carretera que va a Sant Cugat (BP-1417) i una mica més endavant m’he desviat cap a la BV-1418, la carretera que passa pel Tibidabo i baixa per Vallvidrera. En aquesta sí que n’hi havia, de ciclistes. A l’alçada de ca’n Borni hi havia un home que repartia panflets per protegir el parc de Collserola, envaït per tota mena de senderistes, ciclistes i runners.

“Ens volen fotre fora de Collserola!”, exclamàven alguns.

Jo, la veritat, trob que fan bé de protegir-ho una mica, perquè no m’agrada que els ciclistes vagin baixant corriols a tota pastilla. Entenc que tinguin un subidón d’adrenalina quan ho fan, però destrossen els camins i poden generar més d’un accident als senderistes que van amb els seus fills passejant per la muntanya.

Passat aquest incident, he continuat per la carretera fins a un altre mirador. N’hi ha tants i la vista és tan meravellosa, que tinc ganes de repetir l’experiència, i compartir-la amb algú especial. Però m’estic desviant… resulta que al mirador estaven rodant una peli o una sèrie amb un cotxe vermell. Ja us dic jo que tot el camí estava ple d’aventures!

Finalment, he baixat per Via Augusta i després pel Capitán Arenas i he arribat a destí, a una tenda d’esports on he comprat un portabidó (color groc fosforito) per la nova bici de muntanya de n’Elena. N’estic molt orgullós, li quedarà genial una vegada ho tingui muntat (en acabar aquesta entrada).

També he mirat material d’escalada i guants per la via ferrada que volem fer en unes setmanes, però no m’he acabat de decidir. Ja ho mirarem quan vingui el meu amic expert en aquestes coses. 😉

I això és tot per avui. Ara a disfrutar del sol al balcó.

PS: per si teniu interés, us deixo la ruta que he seguit i prometo seguir escrivint!

Ruta seguida en bicicleta

Un diumenge en confinament solitari

Sunday, 26 April 2020

Avui diumenge m’he llevat sense cap objectiu en concret. I m’he agobiat una mica. Em sol passar quan no tinc cap excursió planificada, que no sé ben bé què fer del meu temps. Però aviat em calmo i vaig pas a pas. Primer encendre la ràdio, per sentir-me acompnayat i aprendre alguna cosa. Després esmorzar, per tenir energia. I després endreçar la roba per poder aspairar, i… sense adonar-me’n, ja estic capgirant la casa.

Avui em sento orgullós perquè he mogut el Vallotton de lloc per centrar-lo amb la capçalera del meu llit (fa uns mesos que vaig canviar la distribució de mobles per muntar la meva home office, i el quadre va quedar on era), i ja que hi som canviar-lo per una altra obra d’art. Resulta que davall el Vallotton hi havia un arbre infantil què havíem imprès per n’Elena, i ara el tinc a la meva habitació.

També he canviat algunes fotos i he posat el dibuix que em va regalar n’Elena pel dia del pare a la sala. Quan torni n’Elena a casa tendrà una bona sorpresa.

I com a darrer canvi, he omplit el buit que ha deixat el quadre amb un estant per a llibres on he col.locat la Guia completa de escalada. Però això ha estat durant una pausa de lectura.

He anat escoltant tots els programes de Radio 3 de RNE. Al primer han xerrat de la solitud, i de com ens està posant a prova a tots. Gens desacertat. I més tard, a Fallo de sistema, han parlat d’uns jocs i videos interessants per aprendre coses de ciència per a nens. Necessito buscar l’adreça per mostrar-ho a n’Elena.

Els diumenges m’encanta, una vegada endreçat, i mentres es fa el dinar tot sol (ja sigui un bullit, guisat o quelcom al forn), asseure’m a la butaca a llegir. Encara estic amb Snuff, que m’ha fet treure el meu diccionari d’anglès de l’any 2001. Quin records! Ja fa 19 anys que estava estudiant a la UIB, i que tenia aquell professor d’anglès nordamericà que ens va institir molt en la pronunciació, i a qui possiblement degui el meu entusiasme per aprendre aquest idioma. Encara ara faig servir el diccionari Longman que ens va recomanar, i estic aprenent moltes paraules noves. 🙂

A mitjans capvespre he tret una cervesa de la nevera i, cansat una mica de llegir al sol, m’he posat a escriure un post (una altra de les meves passions) al meu blog mig oblidat. M’agrada descriure el que sento i el que faig, ja sigui pels meus fans o per al meu jo futur.

I més tard? Segurament parlar amb la familia, els amics i ja més tard preparar el sopar, veure una peli… Qui sap. Lo important és passar un dia relaxant, sense obligacions, i disfrutar del sol.

Ja arribarà el dilluns.


Un dia en confinament (entre setmana)

Sunday, 19 April 2020

Bon dia a tots!

Aprofitant el confinament, he decidit de tornar a escriure. Avui descriuré un dia qualsevol entre setmana, extret del meu diari en paper.

Aquests dies, com que m’estalvio anar a la feina, tinc posat el despertador perquè em soni a les 7:15. El primer que faig és rentar-me la cara i engegar Radio3. M’encanta escoltar el programa “Hoy empieza todo, con Ángel Carmona”. Em sento menys sol i m’anima en les meves rutines. Després m’estiro al terra de la sala i faig una sèrie d’estiraments i exercicis per tonificar-me i despertar-me. I entrar en gana!

Preparo el primer esmorzar del dia: suc de taronja, cafè amb llet, iogurt amb muesli i mitja poma a troços, i alguns torrades. Mentres esmorzo, poso el meu cervell en marxa llegint Building Secure and Reliable Systems, un llibre que ens va recomanar el nostre SL. Netejo tot i “entro” a la feina.

Començo a les 8:30. El primer que hauria de fer és la llista d’objectius del dia, però molt sovint em perdo amb missatges de Slack, teams i correus varis… Si tinc sort, em concentro en alguna de les tasques pendents, i a les 9:45 parlo amb la meva estimada PM, que per cert espera una criatura, quina enveja!

I llavors ja se fan les 10. Una horeta més i a les 11 faig una pausa pel segon esmorzar, i avui per exemple hi havia TOI, o sigui que he aprofitat per seure a la butaca de la sala i relaxar-me. I si no tinc TOI, doncs em poso algun curs fins hora de dinar.

Va a dir que en algun moment aprofito per completar una lliçó de Japonès al Duolingo. Ara estic a la lliga Silver. a veure si amb una mica d’esforç i constància passo a la Gold. No és res especial, això de les lligues, simplemnet si vas completant lliçons, et donen punts per motivar-te.

A les 13, o abans, m’aixeco de la cadira o butaca i vaig fins a la cuina. A preparar o encalentir el dinar. I mentres dino, llegeixo algun llibre no tècnic, per relaxar la ment. Ara estic amb Snuff, de Terry Pratchett. Fa estona que el tinc, no sé molt bé d’on el vaig treure… I si puc, faig el cafè a la butAca, estirant les cames i tancant els ulls 5 minutets. S’agraeix.

Aquesta desconexió em dóna forces per seguir treballant tota la tarda. A les 17:00 me sol entrar gana (sí, potser tinc un cuc solitari…) i bereno alguna cosa, tot i que si estic molt concentrat i he dinat bé, segueixo d’una tirada. A les 18:30 és el moment de tancar. Fer push dels canvis, imputar tot el temps treballat i passar tasques al dia següent.

Per estar en forma, he decidit posar-me el karategi, encalentir i posar algun vídeo del meu anterior Sensei, o seguir algun entrenament de Shinji Akita. Estan molt bé. A la sèrie de Training at Home, mostra exercicis bons de fer a casa, amb la seva ajudant que tradueix tot a l’alemany, o sigui que també pots aprendre idiomes.

A les 20, l’habitual aplaudiment em sol agafar a mitjan entrenament, o sigui que surto amb el gi posat a aplaudir i refrescar-me una mica. I després dutxa, sopar i a jeure, que estic remort.

Aprofito per telefonar a ma mareta i a la meva filla quan acabo de treballar, abans de posar-me a fer Karate, o mentres sopo. Als amics fa estona que no tinc temps de cridar-los. Se’m passa el temps volant. Suposo que passa a tothom, i allò que era especial fa 3 o 4 setmanes, ara ja és “normal” i entram en dinàmiques i rutines.

Aviat espero poder escriure sobre els dies de cap de setmana i els dies en familia. Vaig corrensos a buscar a la meva filla. Avui em toca! 🙂

Una abraçada! :hug:

PS: més tard corregiré els typos típics meus.