エスプレッソがすきです

こんにちは！

わたしはきょうしごとにいきませんでした。すいようびはわたしのひまなにちです。わたしはあさじてんしゃをしゅりして、Nijntjeのおもちゃをかって、かんこうあんないじょにいって、DOKでにほんごをべんきょうして、エスプレッソをのんで、チーズのサンドイッチをたべて、Jazzのさっしをよみました。

かんこうあんないじょでフィデルマさんとあいました.かのじょはからてのともだちです。わたしたちはこんばんいっしょにからてをします。

またらいしゅう！

Uep!

Avui, com que era el meu segon dia lliure entre setmana, he aprofitat per fer unes quantes coses. Trob que el temps m’ha retut bastant, i tot sense estressar-me! Com a part dels deures de Japonès, he escrit tot el que he fet avui dematí. Literalment, lo de més amunt significa:

Hola!

Avui no he anat a treballar. El dimecres és el meu dia lliure. Avui dematí he reparat la bici, he comprat una jugueta de Nijntje, he anat a l’oficina de turisme, he estudiat Japonès al DOK, he begut un espresso, he menjat un sandvitx de formatge i he llegit una revista de Jazz.

A l’oficina de turisme he trobat na Fidelma. Ella és una amiga de Karate. Avui vespre entrenarem (farem) Karate junts.

Fins la setmana qui ve!

Què vos pareix? Estic content, perquè trob que vaig progressant una mica cada dia. Lo d’escriure què fas o deixes de fer ajuda molt, perquè has de cercar al diccionari paraules noves i així vas aprenent. Amb el primer curs hem après les estructures gramaticals més bàsiques, i ja ens podem defendre. Lo que més me costa és entendre el que diuen, i llegir sense tartamudejar.

Escriure és un tema apart. En el curs qui ve (que comença per setembre) aprendrem més gramàtica, i començarem a escriure amb Kanji, què és així com escriuen els japonesos de veritat. Lo que jo he utilitzat a dalt és Hiragana i Katakana. Són sil·labaris. El primer serveix per escriure partícules gramaticals i per saber com pronunciar els Kanji, i el segon per escriure paraules estrangeres, com espresso o sandwich.

Au, ara me toca siesta, escoltant lo millor de Motown.

PS: ah, el títol diu “m’agrada l’espresso”.

My favorite handkerchief

When my friends need a handkerchief, they know where to ask. I always have one packet (at least) with me. Several months ago I found the best handkerchief ever, Paloma.

They are one-layer only tissues, so don’t expect something very resistant. However, most of the time I only use them to clean my nose, so it’s more than enough. In fact, I like them because they are one use only. Sometimes I had the bad habit of reusing tissues, but with these you really have to throw them away when you’re finished. Otherwise your pockets will end up full of… Well, you get it, don’t you? Another small benefit is that you can learn how to say handkerchief in more than 20 languages: taschentücher, zakdoekjes, mouchoirs, pañuelos, mocadors, batiste… However, the main reason I buy them is the price. They are really cheap. Only 37 cents per 10 packets! Why would you like to pay more for a piece of paper tissue?

In November, I went to the supermarket and I bought enough supplies to pass the whole winter. However, last week I started to panic, because I was running out of handkerchiefs and I couldn’t find them anywhere. Hopefully, last weekend I found an improved version. Now they have three layers, and they are “soft and tender”. They really look “professional”, trust me. The price, of course, has also increased from 0.37€ to 0.59€, but you get 2 packets “gratis” (108 zakdoekjes in total). I think that is fair enough, and I bought 3 packages. I was so happy I couldn’t resist taking a picture…

… and write this post!

Have a nice sleep!

Twitter updates

Uep!

Avui m’he posat al dia amb lo de Twitter! Ara ja puc enviar SMS (per 9cts des de NL i 36cts d’Europa) i actualitzar el meu status en temps real. Pot anar de perles quan estigui a l’aeroport o de vacances i vulgui compartir alguna cosa amb la resta del món! Un SMS, i el meu status a Facebook s’actualitzarà, i aquest blog (a la secció d’actualitat) també!

Ja basta de fer de friki per avui. He fet una primera selecció de les fotos de Ciutadella. Comptant les de’n Tomeu i na Quica, en tenc 750 (i 22 videos). Evidentment, haurem de retallar una mica més, però ja serà demà. Ara és hora de sopar (sí, a mitjanit…) que tenc fam!

Au! Bona nit!

L’estiu ha arribat a Delft!

Els sollerics no vos ho creureu, però mentre escric aquestes línies estic suant de valent, i és més de mitjanit i tenc la finestra oberta!

L’estiu ha arribat! De fet, aquest cap de setmana volia descansar de tanta festa, i ocupar-me d’organitzar fotos, llegir, estudiar japo…

What a fucking joke! (*)

Divendres sí que estava “grogui”, i només tenia ganes de dormir, però dissabte ja me vaig reintegrar a la vida holandesa. El dematí a treballar, el capvespre (fins les 20h) al festival Nyama, al Doelenplein, i llavors 2 capíols de LOST. I avui? El dematí he anat a ajudar un amic a transportar xirmes, el cavespre entrenament de Karate a la platja de Kijkduin, i el vespre (a les 18h) BBQ improvisada a casa d’un dels colegues del club de karate. A les 19h30 volia anar al cinema per veure Tokio Sonata (una peli japonesa), però ho he hagut de postposar per dimarts. El cap de setmana no dóna per més!

I sort que he pogut publicar un parell (2) d’entrades al blog i unes quantes fotos. Avui aniré a dormir ben satisfet. Només tenc el dubte de si mirar un capítol de LOST o ficar-me directe al llit… Ummm…

(*) parafrasejant “The White Tiger”, que vaig acabar de llegir ahir. Per cert, ja tenc dos llibres que m’esperen: “Persepolis” i “Moll Flanders”.

PS: ostres, fins i tot tenc la pell vermella!