Auriculars sense fils

El meu darrer invent (o “xapussa” segons com se miri), ha estat convertir els meus auriculars tancats en uns auriculars sense fils. Ja vaig publicar una foto a Flickr el dimecres passat, però com que avui dematí tenc una mica de temps, aprofitaré per contar-vos la història. És una xorrada, ja vos avís, però per passar el temps…

Resulta que fa un parell d’anys me vaig comprar uns auriculars (*) per escoltar musica a casa sense molestar ningú. No són de lo bo millor, però a mi m’agraden. Això era per agost. Després, quan va venir el fred, els hi vaig trobar una altra utilitat: tapar-me les orelles! (ara cercava la foto on surt amb la bufanda i el gorro, però se veu que només la tenia al Facebook).

Preparat pel fred

No vos podeu imaginar lo bé que van per aïllar el fred. Som conscient de que a la foto no qued gaire bé, però lo important és protegir-se del fred, no l’estètica. 😛

L’únic problema d’aquesta solució són els cables. Vaig aconseguir recollir els 3 metres de cable amb “velcro”, però sempre tenia conflictes amb la bufanda. O seguia un ordre determinat (auriculars, jaqueta, reproductor dins la butxaca interior, tancar jaqueta, bufanda pel coll i gorro) o acabava asfixiat. De vegades també podia posar el cable que sobrava dins la butxaca exterior, però sempre l’acabava liant. I a més, en sortir de sa feina no m’agrada dur els cascos posats. Ho trob molt antisocial.

Dimarts passat, després de mesos de peregrinar, i en un moment inusual de lucidesa mental, vaig trobar la solució al meu maldecap: col·locar el reproductor a la part superior dels auriculars, dissimulant tot el cablejat davall el gorro.

Auriculars sense fils

Ja ho he provat i va bastant bé. Al principi els cables se movien una mica de lloc, però ja ho he arreglat. A més, el gorro me serveix de bossa pels cascos. Només quan plou pas una mica de pena de que se banyi, però el Thinsulate aïlla bastant. L’unic inconvenient és que ara no els puc utilitzar per escoltar música a casa sense desfer tot el “tinglado”, però me’s igual, ja ho desfaré d’aquí un mes, en venir la primavera.

Per cert, mentre escrivia aquesta entrada m’he “despistat” mirant algunes fotos d’una al·lota que se feia un autoretrat cada dia. N’hi ha alguna de molt bona, com la de jugant a la super o el contingut de la seva bossa. D’aquí he botat a unes de na Love, Loren.

Darrerament no tenc gaire temps per “navegar” per Internet. Ja no mir el Facebook (només en contades ocasions, quan algú respon al meu “status”). El correu se m’acumula i el cap de setmana he de fer “neteja”. Lo únic que mir quan estic a sa feina són els blogs que seguesc via Google Reader. Aprofit la meva mitja hora de “lunch” (que no és lo mateix que dinar), però de vegades no me dóna temps.

Preferesc “crear” contingut que “consumir”. Bàsicament utilitzo Twitter per compartir alguns enllaços que consider interessants o per informar d’alguns esdeveniments en la meva privada. De tant en tant publico alguna entrada en aquest diari, i quan faig alguna foto que
m’agrada la publico a Flickr. Darrerament també faig una foto a tots els llibres que llegesc. És la única manera que he trobat de tenir un feed RSS per integrar en aquest diari (a dalt a la dreta). De passada també escric una mica sobre cada llibre, si bé la majoria de vegades me limit a enllaçar a la Wikipedia i llestos. Lo de cercar un background diferent per cada llibre és tot una aventura.No sé si vos hi heu fixat, però intent no repetir-me. De vegades surt d’excursió amb el sol propòsit de fer una foto a un llibre. De vegades trob que queden xules, i d’altres trob que queden un poc “soses”. Intent ser lo més creatiu possible.

Xerrant de llibres, ahir vaig tornar De Zahir (que no vaig acabar), i vaig pillar un còmic sobre l’holocaust: “Maus: A Survivor’s Tale”. Té molt bona pinta! 🙂

Res, crec que ho deixaré per avui. Més endavant escriuré un post sobre aquest mes de Febrer. Un mes perfectament distribuït. Vint-i-vuit dies en quatre setmanes, de dilluns a diumenge. No sé a voltros, però a mi me resulta curiós. Crec que és la primera vegada que en veig un així. :O

Fins aviat!

(*) recercant per dins els arxius, he vist que havia de complir una promesa.

PS: mem qui endevina què passa aquest mes per ser “especial”… 😉

Advertisements

One Response to Auriculars sense fils

  1. Tomeu says:

    Bon invent! Te deu quedar un bony raro davall el gorro, però és pràctic! jajajajajaja

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: