Un somni fet realitat

L’equip

Avui he fet realitat un somni. Per fi he completat el meu equip de so analògic. Feia molta estona que en tenia ganes, però per una cosa o l’altra ho anava deixant per més endavant. Típic. Divendres de la setmana passada, emperò, aprofitant la “TOPbola” de l’empresa (on ens desfem de màquines velles, cables, etc.), vaig arreplegar un amplificador que un company de feina ja no necessitava. No sabia si funcionava, però per provar no perdia res. Seria el primer component del meu equip. Com que no tenia ni altaveus ni cable per connectar el meu reproductor digital, el vaig provar amb la radio i uns cascos. Va anar bé.

Provant l'amplificador

Me vaig passar tot el cap de setmana cercant per Internet un tocadiscos i uns altaveus de segona mà. Uns dies més tard, el dimecres, aprofitant que tenia lliure, vaig comprar un cable per connectar l’ordinador i comprovar que l’entrada AUX també funcionava. Ja que hi era, també vaig comprar 2 LPs a una botiga de segona mà. Music, de Carole King, i 20 Golden Greats, de Diana Ross (Motown). El capvespre havia quedat per anar a recollir un tocadiscos, i necessitava alguns discs per provar-lo. 🙂

Els meus primers vinils

El vespre, just abans d’anar a Karate, i enmig d’una ruixada, vaig anar a cercar el meu tocadiscos de segona mà, de la mateixa marca i color que l’ampli. Per només 15 euros ja tenia el segon component de l’equip. Vaig escoltar els meus dos primers (*) vinils amb els cascos. Ara que tenc altaveus, he de dir que no hi ha punt de comparació, però en aquell moment ja en vaig quedar encantat. El meu projecte musical s’anava fent realitat.

Platenspeler Sony PS-LX311

Però tot i la meva alegria, me faltava un element imprescindible: altaveus! Ja en tenia un parell d’ullats a Marktplats (una espècie de eBay a la holandesa, on he comprat quasi tot), però els havia d’anar a cercar. Com a mínim a Den Haag, ja que a Delft no hi havia res d’interessant. Evidentment, també necessitava cables per connectar els altaveus, però el meu company de pis me’n va deixar uns (cable elèctric normal i corrent), o sigui que això ho tenia solucionat. Avui m’he decidit i a la fi he anat a cercar els altaveus, uns Interaudio de dues vies dels anys 80. Valien 25€, però com que l’al·lota que me’ls ha venut no tenia canvi, m’he enduit uns cables “high performance” per 5€. Negoci rodó. 🙂

Speaker front view

Els albums

Quant a música, la part més important, m’he passat tota la setmana cercant i recercant dins les subhastes. La meva idea és comprar tots aquells discs que sé que m’agraden, principalment Jazz, discs del segell Motown, una mica de Blues i alguna coseta de Rock. Avui vespre, a la fi, he tancat un parell de tractes. Dimarts vaig a cercar-ne uns quants, i els altres me’ls enviaran per correu. Aquí teniu una llista del que he aconseguit fins ara:

I tot això, per què?

Sé cert que alguns dels meus fans se deuen demanar perquè m’he pillat un equip de so “analògic”, quan puc tenir tota la música que vull en format “digital”. Això és veritat, i una cosa no lleva l’altra. La digitalització de la música fa el seu processament molt més fàcil, però es perd qualitat. Ja estam que la meva oïda és molt dolenta per poder apreciar la diferència, però així i tot, se nota. La música digitalitzada és molt fàcil de copiar, però personalment crec que se perd l’essència. Arribes a tenir tantes cançons que no saps quines escoltar. I algunes molt maques queden oblidades en el fons del disc dur. No sé, el fet d’agafar un disc amb les mans, posar-lo damunt el reproductor i deixar caure l’agulla té un encant que el món “digital” no té. M’agrada poder tornar a les arrels. Igualment com poder cercar amb les mans dins la col·lecció de música.

Ummm! M’encanta la funció de “return” automàtic quan s’acaba la música de LP…
Un moment que posi la cara B. 😉

Una altra raó és que mai he tengut gaire música “original”. Els meus CDs es poden comptar amb els dits de la mà, i la majoria eren discs en “oferta”. Gairebé tot el que tenc de música està en format MP3 o en casset. Per això tenc ganes de començar una col·lecció de música i, ja que hi som, en format vinil, com en els vells temps. (*) De fet, vaig començar la meva col·lecció de LPs fa molts anys, quan anava a EGB (o era quan feia ESO?). Varen convidar la nostra escola a un concurs de televisió local. Era un concurs de preguntes sobre diverses temàtiques. No m’enrecord gaire, però crec que no varem guanyar. De totes formes, ens regalaren algunes coses, i a mi me va tocar un LP dels Lax’n’Busto. Es deia “La caixa que puja i baixa”, i l’he escoltat milers de vegades. El tenc gravat en casset, i me’l vaig baixar en versió digital. El tenc a ca nostra, a Sóller, i l’escolt de tant en tant, quan estic de vacances (ma mare té un tocadiscos, encara que sigui bastant “cutre”).

Darrerament, emperò, el que ha influït més en la meva passió pels LP ha estat la sèrie LOST. Hi surten molts èxits dels anys 70 i 80, i s’hi veuen molts LP girant i girant. Cançons com Downtown o Make your Own Kind of Music m’enganxaren de mala manera. Tant, que tenc una recopilació de cançons de la sèrie. I ja estic pensant d’adquirir alguns LP relacionats. Pels fans, podeu trobar més informació en aquesta web.

My second-hand Hi-Fi system overview

Evidentment, tenir amics que també tenen LPs ajuda molt. Gràcies a tots pels vostres consells! 😉

PS: l’ampli me va sortir gratis, però vaig decidir fer un donatiu de 15 euros per la causa dels Movember. Ara me sent molt millor!

Advertisements

5 Responses to Un somni fet realitat

  1. Tomeu says:

    Un nou freak ha nascut!!!!!!!!!!

    En venir a passar les vacances de Nadal a casa porta els auriculars dins de la maleta 😉

  2. Xesc says:

    Dins la maleta? Amb el fred que farà? No way! Els duré posats, com l’any passat, per tapar-me les orelles. 😛

  3. TORRENTE says:

    Just faltava això…. un friki mes. D’aqui poc a fumar en pipa i fer col·loquis sobre musica.

    Estic dispossat a destinar els meus estalvis per montar un centre cultural musical a soller (un bar),.. ja tenim 2 equips de so,.. el teu i el de’n Tolo.

  4. Tomeu says:

    Ara ho veig: el proper regal que li faré a ne’n Xesc serà una pipa jajajajajajaja

    He començat a passar els singles per la màquina netejadora. Amb el ritme que duc calculo que en un any els tendré tots llestos jajajajajaja Poc a pooooooc!

  5. […] dia 25 de november va fer un any que vaig començar la meva col.lecció de vinils! Pareix mentida com passa el temps, eh? Ara ja tenc gairebé 90 discos, que he anat comprant de […]

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: