Se veu, se sent, enguany cap accident!

Aquest era l’eslogan de les festes de Sant Joan de Ciutadella que algú, probablement de Protecció Civil, duia a la camiseta. Sa veritat és que només varem sentir s’ambulància dues vegades, o sigui que podríem dir que la predicció s’ha complit. El problema, en tot cas, no són els cavalls, sino la gent que va desbocada, i vol “tocar” i fer botar els cavalls a tota costa. En el meu cas, només he tengut una mica de ressaca (per culpa de la llimonada), i una fregada amb un cavall, que no va ser res. Això sí, la tornada a Delft sí que va ser dura… L’avió va partir amb 2 hores de retard, i varem aterrar a les 2h15 de la matinada, vaig haver d’esperar a les 3h03 per agafar el tren, i en arribar a l’estació vaig trobar la meva bici amb una roda foradada (ale, a caminar s’ha dit). I el dia següent (de fet, dos dies) el cap encara me feia voltes, com si anàs en barca… :O

Però deixem de queixar-nos i xerrem de les festes. La barqueta que ens va dur a Menorca és impressionant. Llevat de la “calma chica” que varem tenir per arribar a Ciutadella, la resta del viatge va ser fantàstic. En arribar a port, varem establir el “campamento base” al primer amarrament que trobarem (estil “torrente”), ben enmig del sarau. Al dia següent, evidentment, ens varem haver de traslladar devora la llanxa de la GC, a l’altre costat de port, allà on amarren les barques de Balearia i Iscomar. Resulta que ens havíem equivocat de “puestu” (qualsevol es pot errar, no?). De totes formes, seguirem al centre, i amb totes les comoditats: cuina, dutxa, TV, solarium, terrasseta, sofas… Només faltava un jacuzzi!

Dimecres varem fondejar a Cala Santandria, per dinar com a senyors, i el dijous a Cala Figuera, per reparar un dels motors (un feix de cordes se va enredar amb una de les helices). En ambdós moments vaig disfrutar de valent de poder nedar dins aigues mediterrànies. Ve’t a saber quan podré tornar a fer-ho. Potser per setembre?

Quant a les festes de Sant Joan en sí, han anat rodades. Varem arribar a temps per sentir el primer toc de fabiol, seguirem a la somera una bona estona, i després varem disfrutar rodejats de cavalls fent cargols pel Born, dels jocs del pla, de l’avellanada amb amor, del cargol de Sant Clara. Tot i passar-m’ho super bé, a mi se me va fer curt, i vaig quedar amb ganes de més. Quan dijous a les 6h39 tocaven el darrer toc de fabiol, me queien les llàgrimes. Vull tornar!!!

Dues hores més tard, Ciutadella tornava a la normalitat. Els equips de neteja treballaven de valent, llevant totes les botelles buides i demés brutor. Ho mirava des de la nostra barqueta, amb un sentiment de nostàlgia. Per una banda content de lo disfrutat, i per altra trist de que no hi poguéssim ésser tots, i de que ja hagués acabat i tocàs tornar a la realitat, molt enfora de Menorca i Mallorca. Esper poder tornar, i aquesta vegada amb tots els amics, encara que no sigui amb una llanxa de luxe.

Au, fins l’any qui ve!

PS: sí, sí, ja sé que falta penjar algunes fotos, però és que si no ho public ara, no ho faré mai, que me conec! 🙂

PS2: i, gairebé dos mesos després, ja podeu disfrutar de les fotos del viatge a Ciutadella. He fet tot lo possible per llevar les repetides, i ordenar-les. Esper que vos agradin. Els videos estan a Youtube. 🙂

Advertisements

One Response to Se veu, se sent, enguany cap accident!

  1. Tomeu says:

    Em quedo amb una frase:

    “Esper poder tornar, i aquesta vegada amb tots els amics, encara que no sigui amb una llanxa de luxe.”

    Sentiment compartit…

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: