My old IXUS v2 is back

Today, as the reparation of my new IXUS 70 is taking long, I decided to buy an accu for my old IXUS v2. I guessed that the problem was only a wet battery, and I can return the one I bought in 14 days, so why not give it a try? Once out of the shop, I inserted it in the camera and… Yeah! It worked! It’s not as quick and wonderful as the 70, but is still my lovely camera. I hope to take a lot of pictures in London! 😉

Yes, tomorrow I’m flying to London. I’ve already told you that, isn’t it? I hope I could fly, because some friends told me that in UK they’re a bit paranoids with the flights. Just in case, I’ve put my T-shirts, underwear and my lovely Tux in my backpack. And right now I’m copying some movies to the TIS laptop I’m taking with me. Just to not be bored at the airport.

Now, I’m going to bed. I’ll write more next week. Promised. 🙂

Tot ziens!

Advertisements

4 Responses to My old IXUS v2 is back

  1. Toni2 says:

    Ups, sorry pero he de admitir que me he tirado un mesecito largo (si no dos) sin visitar tu fotolog T.T ahora haré penitencia! … bueno, cuando vuelva de andalucía. Me voy de boda rociera, olé olé.

    Abrazos!!! 🙂

    P.D. Miedo me da.

  2. Xesc says:

    Pozi, miedo me das. Ya me contarás que tal todo. 😛

    Por cierto, la cámara murió definitivamente (funde las baterías) y no hay fotos de Londres. Hoy he devuelto la batería que compré. Ahora uso una Fujifilm baratita en espera de la reparación de mi amada IXUS. 🙂

  3. toni serra says:

    Jonki de l’era digital, adictes a capturant imatges sense atura, cercant la memoria eterna que mai podrem realment tenir. Muntanyes de imatges, cançons, pelis,…, guardades dins infints ordinadors personal, memories USB, CD, DVD, discs durs portatils. I tot aixo Per que?. Per quan no ens quedin neurones per recordar aquells moments felisos amb amics, aquells llocs magics, aquelles postes de sol, aquells sonriures,…, tot allo, si tot allò ho posarem a un monitor y passaran totes les nostres foptografies fetes al llarg de una vida durant 1 minut o dos una darreara l’altre en un loop infint.

    Però realment aquestes imatges sols son emisio de radiació electromagnetica a traves de una pantalla, no podran mai transmetre les sensacions que realment tenguerem en aquells moments, podrem donar gracias si son capaces de fer-nos recordar el 1% del que sentiem en aquell instant.

    Sort tendrem si serem capaços de recordar on ferem aquella fotografia, qui era aquella persona que sols compartirem amb ella un parell de dies, semanes, mesos o anys. O qui sap tal volta quan tinguem la necesiatat de recordar el viscut dins la nostre joventut, pasara el de sempre, format incompatible, arxius danyats pel pas del temps ( que gracios com les nostres neurones), no disposarem del software o inclus harware adecuat, o no recorderem on teniem la minimicromemoria portatil JODT de 1 mm cuadrat y 3000 megagigas de memoria,…, tan absurt com possible, i despres direm ” collons nen, si la minimicromemoria portatil JODT, fas tres dies que la tenc insertada el l’interfase d’acoplament Pc-cervell”. No es aixo “apego” ganes de conseguir una “vida eterna”? Ens aferram a la vida a la recerca de la eternitat i es com si ens aferrasin a un glaço de gel en mig del mar del carib amb la absurda esperança de dins ell el congelador que el va crear.

    P.D: Be tal volta me ratxat un poc amb es comentari, pero me divertit molt escrivint-lo, ens veim aviat a Soller jove. Una abraçada.

  4. xesc says:

    Una mica llarg el comentari, però tens raó. De cada vegada més veus gent fent fotos a la desesperada, sense disfrutar del que estan fotografiant en aquell moment, i fent videos que al final no mires mai.

    A mi me passa que me queden més gravades al cervell les fotos que volia fer i no he fet, que les que realment faig. I llavors toca ordenar les fotos en carpetetes i penjar les més maques a Internet. M’agrada i me sent satisfet quan torn a mirar les fotos que trob que m’han quedat bé. Però quan s’amontona sa feina, el plaer es transforma en estrès de no poder fer-ho tot. I fa peresa, i queden oblidades a un racó del disc dur.

    Moltes vegades és frustrant no poder capturar en una fotografia el “moment”. No obstant, quan ho aconsegueixes, és molt gratificant. Mires una foto i te venen al cap associades totes les sensacions, olors, pensaments i sentiments que vares experiemtnar en aquell “moment”. D’aquestes en tenc un bon grapat.

    Lo que visc sense, i ben feliç, és el reproductor de MP3. Vaig pel carrer escoltant la “música” ambient. O llegint un llibre. Els llibres no s’espenyen ni se’ls hi acaba sa bateria. 😉

    Venga, fins ben aviat!

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: