Delft countryside

Avui he tornat a sortir d’excursió amb sa bici. No sé ben bé perquè, però cada diumenge sol fer bon temps. Supòs que és per a compensar les tormentes de vent i pluja que hi ha entre setmana. La passejada ha durat unes dues hores bones. Primer he anat cap al Delftse Hout, i llavors cap a Pijnacker, Nootdorp i un parell de poblets per l’estil. Sa veritat és que m’he deixat endur pel meu instint aventurer:

– “I si vaig per aquí, què passa?” :O

Xesc montant en bici

Mentre passejava i feia fotos al paisatge, he estat pensant amb lo molt que m’agrada fer aquestes sortides. El paisatge holandès és bàsicament aigua, pasturatges verds, vaques, molins i poca cosa més, però té un encant especial. Els diferents matisos grisencs dels niguls, el vent fresquet que te pega a sa cara mentre pedaleges, la gent que te trobes pasturant el ca o els infants. Gent que va a peu, a corrensos, amb bici, a cavall. Sí, perquè aquí hi ha camins per a tothom. Carrils per anar en bici, normalment enquitranats i de color vermell, camins per anar a cavall, amb la seva terra tova i travessant els boscos, caminets més estrets per anar a peu tranquil·lament, i carreteres pels cotxes. A vegades els diferents camins s’ajunten, però mai has de “passar pena” de que un cotxe t’enviï a l’altre món. I llavors estan les mil i una maneres de combinar animalons (xots, vaques, ànecs, cavalls, gallines…) amb els canals i els prats verds. Tots els camins estan ben senyalitzats i pots anar a qualsevol banda del país pedalant. He pensat que podria ser bona idea, quan faci bon temps, de recórrer el país motxilla a l’esquena i en bici, aturant-me als hostals que trobi pel camí. De moment, emperò, seguiré recorrent les afores de Delft els diumenges.

Just another Dutch landscape

El problema de tenir tantes bifurcacions és que, al final, et perds. Bé, perdre’s no és la paraula adequada, sempre saps on ets, però et vas allunyant de ca teva, i en el moment de tornar és quan es posa a ploure, o a bufar vent de valent. Sort que en arribar a casa t’espera una bona sopa calentona al costat de l’estufa! 😉

Maquinotes pel mig

I de vegades no tot és tan color de rosa. A vegades has d’anar devora una autopista plena de cotxes, que si bé no te passaran per damunt, molesta sentir-los. O per camins en obres, que no saps per on seguir. Però sempre passa algun episodi graciós, com el ca d’una família que se dedica a fer de pastor d’unes ovelles ben grassonetes. O les gallines que si t’atures se te tiren a damunt!

Ca jugant amb ovelles

Resumint, anar d’excursió per Holanda és fantàstic! Estic segur que a n’Esperança (una de les meves nebodes) li encantaria passejar-se amb la seva nova bicicleta (que li varen dur els reis mags), sense por de cotxes i amb total llibertat. Com l’enyor!

Au, bona nit! Demà, si feis bonda, vos seguiré contant més cosetes. 😉

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: