Windy, rainy days

Ja tornam estar a casa. Què puc contar del meu viatge a Irlanda? El títol ho resumeix amb molt poques paraules. Quan experimentes el vent, la pluja i el fred constants, entens perquè la gent se refugia als pubs.

No obstant això i alguns petits entrebancs, el viatge va anar la mar de bé. Anar i tornar, entre busos, trens, esperes i vols, sempre és pesat. Però si vas acompanyat d’un bon llibre és més bo de dur. El primer vespre ja varem visitar el Temple Bar, la zona de pubs de Dublin. Després de sopar al Irish Film Institute, és clar. Panxa plena, Xesc content. I de passada varem aprofitar per fer una bona xerrada. Que 7 mesos donen per molt.

El que me va sorprendre dels “antros” de diversió irlandesos va ser la puresa de l’aire. Me va costar uns deu minuts donar-me’n compte. No sabia el que passava. Ho veia tot amb més claredat, i podia respirar amb normalitat. En Rafe m’ho va explicar. A Irlanda està totalment prohibit fumar als recintes tancats. Hurray! Si vols fumar, a defora a passar fred. Entre això i l’elevat preu del tabac (i de les cerveses), la gent fuma manco. Les cerveses són cares, però les pintes donen per molt. Mig litre i de qualité. L’ambient alegre i festiu també se nota. Hi ha espai per moure’s. Concerts en viu. Mola.

Rafe & Xesc in St Stephen's Green

El dissabte, visita obligada al centre de Dublin. El Trinity College amb la seva biblioteca i el llibre de Kells, el parc de St Stephen’s Green, la zona comercial de Grafton street, el castell medieval, el Temple Bar de dia, i la destil·leria Jameson són alguns dels atractius que varem visitar. I tot en un dia. El centre és més aviat petit, i se pot visitar ràpidament. La universitat va ser lo que me va agradar més. Els edificis són preciosos i solemnes. Dedins, se respira tranquil·litat i silenci. Defora, renou i tràfic intens.

El vespre volia tornar sortir, però estava massa rebentat. Així que varem sopar amb els seus companys oficials de casa i els squatters, i llavors varem planejar l’excursió de diumenge. Pels amics que passen pena, dir-vos que en Rafe està en bona companyia. Els compis, tot i ser gabachines, són super acollidors i simpàtics. I la moqueta, sofà i butaques de la sala d’estar són molt còmodes. Mem si organitzam una segona excursió “torrente” aviat! 😉

Cliff walk from Bray to Greystones

L’excursió escollida va ser una ruta per la costa, de Bray fins a Greystones, dos pobles propers a la capital. Propers però a més d’una hora en bus (en Rafe ja vos informarà de les meravelles del transport públic). Volíem anar-hi en tren, però les rafegues de vent eren massa fortes i hi havia perill de que el DART caigués a la mar. Noltros, com a amants dels esports de risc, no ens varem deixar impressionar i seguirem endavant amb el nostre pla. El resultat va ser una aventura passada per aigua, passejant els nostres dos pollastres d’oferta per tot el camí sense poder-los menjar. Sort de les galletetes amb xocolata per no passar gana. La jaqueta waterproof va passar la prova. Ara només me falta la resta de l’equipament. Unes botes decents i uns pantalons que no quedin xops amb la primera ruixada. En arribar a casa, pollastre al forn i a eixugar-se davant sa foganya. 😀

Dublin seen from Howth

El dilluns volia anar a Glendalough, per la bona pinta de les fotos. Però entre “pitos i flautes” me vaig conformar amb una volteta per Howth. El capvespre me vaig enterar que l’itinerari que vaig seguir no era el més adequat. Ja deia jo que tanta urbanització no podia ser molt turístic. No vos podeu fer una idea del nius que construeix aquesta gent. Tot ple de xaletets. Sort que a dalt les vistes eren maques, però el vent i l’amenaça de tormenta me varen fer baixar a corrensos. El vespre, una vegada recuperat, vaig assaborir la vertadera vida irlandesa. Live Irish music. Amb una Guiness a la mà, calentet i escoltant música en viu, tot es veu diferent. Fins i tot me vaig integrar i vaig ballar, mans a s’esquena, amb un homenet molt simpàtic que animava els clients.

Spire

El darrer dia, Irish breakfast. Ous fregits, bacon, mongetes i salsitxes. Sense oblidar els meus tradicionals cereals amb llet, mel i xocolata. Els darrers moments, abans de partir cap a l’aeroport, vaig aprofitar-los per tornar visitar els quatre racons més macos de Dublin, apurant i assaborint fins al darrer minut. El viatge de tornada va ser quelcom especial, recordant totes les aventuretes del viatge. I pensar que en manco de 36 hores ja seré a Mallorca, no m’ho puc creure. 😀

Abans, emperò, l’entrevista definitiva… (desvelarem el misteri en una propera entrega)

Doei!

PD: Fotos descarregades i available a Flickr amb comentaris addicionals. La falta de drivers per buidar la meva càmera a Irlanda fa que hi hagi pocs paisatges. De totes formes, sempre podeu mirar ses de’n Rafe o d’altra gent.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: