Hoooola!
Ja he superat una setmana de convivència amb els compis de pis. Hurray!
Entre que els nostres horaris alimentaris són diferents, n’Onno que treballa els capvespres i jo que he tengut diverses reunions socials (barbacoa de benvinguda del grup de Karate, Judo i Jiu-Jitsu, reunió d’expatriats i festa multicumple), entre setmana no ens hem vist gaire. Això no obstant, el cap de setmana l’hem passat més o manco en familia. Ha estat molt relaxant.
El dissabte vaig aprofitar per anar a fer el boodschappen (les compres) al markt. Allà la fruita i verduretes són més barates que al super. Després de dinar una mica d’estudi de Neerlandès i el capvespre, com que estava avorrit, vaig anar al Filmhuis Lumen. No hem de perdre les bones costums d’anar al cinema! 😉
Per no haver-ho planejat gaire (de fet gens), la peli me va agradar molt. Una mica dramàtica, això sí. The Wind That Shakes the Barley, de Ken Loach, va de com els irlandesos es volen lliurar dels anglesos invasors. Guerra, lluita entre germans, emocions fortes. Crec que és interessant veure-la. A més, de les dues pelis que he vist del director, ambdues m’han agradat. Fond Kiss…, Ae també dóna que pensar.
Ah, i després de 7 mesos, per fi he pogut planxar el meu karategi! Feia estona que no passava un diumenge a casa, mirant la tele, jugant al Mario Kart, rentant sa roba (amb lavadora) i estudiant a estones. Ai…
I per sopar… peix al forn! Patates, pestanaga, paprika, brocoli, peixet fresc i oli d’oliva! Combinació perfecte per a un sopar mediterrani. No… si encara conseguiré fer-los seguir una dieta sana… 😀
I això és tot per avui! Me’n vaig a la classe d’holandès!
Tot volgende keer!
El diari de'n Xesc 
Mira per on, jo per feina m’he passat un grapat d’hores cada dia durant dues setmanes treballant amb belgues que parlaven holandès. Per cert, també parlaven anglès… cosa que ha ajudat bastant perquè jo d’holandès res de res O:-)
Quins luxes, tu… la Nintendo (amb dos controls, senyal de que se comparteix, que sempre és més divertit), l’iPod, un llit còmode… ara no diguis que les fotos són casuals, eh? Estan ben triades per fer una miqueta d’enveja 😉
Tranquil, jo fa 7 mesos que estic per aquí i encara no entenc gaire cosa… :-O
I sí, l’habitació no és molt gran, però si està a gust. M’encanta dormir ample! I després de peregrinar durant 1 mes i mig cercant, s’agraeix molt! ;-D
Quant a la Nintendo, espera a veure les properes fotos… Jejeje
Xessccc!!! Toni me ha dado la dirección de tu blog, que la había perdido, me alegro de que ya tengas techo! Y se te ve contento, asi que genial ^^
Saray se va a finales de enero a Londres de erasmus, te animas a apuntarte a la visita que queremos hacerle?? esta vez ella podría hacer de guia 😉
Un beso mu grande, cuidate mucho ^^