You are the only one

Aquestes varen ser les paraules que me digué el projectista del FilmHuis Lumen ahir vespre.

En principi, havia d’anar a una reunió de expatriats al bar Doerak, però com que no coneixia el lloc exacte, vaig començar a fer voltes pel cente de Delft, i vaig passar casualment per davant del cinema. Vaig veure el cartell de Grizzly man, una peli que feia estona volia veure (no sé ben bé perquè). Vaig seguir cercant el bar, però en trobar-lo, no hi havia qui esperava trobar*, i llavors vaig decidir prendre un tè al cinema i esperar per veure el documental dels óssos.

Quan va arribar l’hora, l’encarregat de la projecció me va comentar si volia que fes una pausa a la mitja part. En aquell moment no vaig acabar de comprendre perquè m’ho demanava, però li vaig contestar que no, que a mi m’agrada veure les pel·lícules senceres. Quan vaig entrar a la sala ho vaig entendre. No hi havia ningú més. Estava sol. A Espanya ja estava avesat a veure pelis amb poc públic, però mai m’havia passat d’estar tot sol dins una sala de cinema! Encara que hi hagués poca gent, sempre hi havia unes 10 persones disposades a veure alguna cosa “diferent” als típics films nordamericans d’acció i comèdia. Potser avui no era un bon dia.

Lo bo de ser l’únic espectador és que pots triar la butaca que més t’agrada, i ningú te tapa ni fa soroll. 😉

Quant a la peli, me va decepcionar una mica. Potser perquè no sabia ben bé què seria. M’imaginava una història amb un argument, que relatàs les aventures del personatge, amant dels óssos Grizzly. Però era un documental, mesclant troços de films gravats pel propi personatge, i escenes dels seus amics i familiars, lamentant el seu destí. I no sé… no me va acabar de convèncer, encara que algunes escenes són molt entranyables. El personatge en qüestió, en Timothy, me va recordar el “pirat” que surt al Canal 33, sempre jugant amb cocodrils, serps i tota classe de rèptils. A mi m’encanta veure’l, es nota que s’ho passa pipa. Però qui s’arrisca tant… al final acaba com acaba.

I res. En sortir de la sala vaig agafar la meva nova bici que “frena patrás”, i vaig enfilar cap a Poptahof Noord, tot meditant sobre la vida dels nordamericans i les seves excentricitats. Feia fresqueta i el sòl estava mullat. Rain is back!

* Avui he sabut que se varen reunir finalment al Be Bop, el Jazz cafè de Delft. En fin…

Advertisements

3 Responses to You are the only one

  1. Xavi says:

    El millor d’estar sol a un cinema holand’es es que no hi ha ningu’ FUMAAANT….

  2. Xesc says:

    Tens tota sa raó. Se m’havia oblidat dir-ho, perquè al cinema que vaig normalment no m’he trobat mai ningú fumant, però és veritat que aquí la gent fuma al cinema!!! Indignant!!!

    I pensar que a la meva estimada Filmoteca no pots ni menjar ni beure… I no t’atreveixis a xerrar durant la projecció, que tothom te mira malament!

    Quina diferència! :-O

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: