Dia Vueling!

Ahir va ser un dia espantós!

Primer vol cap a Barcelona: 12h25
Segon vol cap a Amsterdam: 18h30

Ambdós vols amb retràs. I el segon amb més d’una hora! Entre que varem partir de Sóller prest per si de cas i els retrassos, vaig estar més de 12 hores per arribar a casa.

De Mallorca…

Vaig passar la primera espera a l’aeroport de Son Sant Joan escoltant una mica de Jazz mentres jugava al sudoku del meu iPod “tunejat”. Després de resoldre-ne dos, me vaig posar a mig sobar. Quan varen anunciar que hi havia retràs, tothom excepte jo se va posar a bufar. A mi no me va importar gaire. Total, per esperar a Barcelona bé puc esperar a Mallorca. Vaig seguir la meva política habitual d’aixecar-me dels darrers per estar el manco temps possible dret, i me vaig dirigir xino xano cap a l’avió. Almanco vaig estar ample. Els seients A, B i C per a jo tot sol. Per cert, la fila bona és la 3 (o la 13 si voleu estar amples), que té la finestra ben centrada i està ben envant. Així pots sortir abans. 😀

… a Barcelona

Res. A esperar que la maleta surti. I a seguir esperant. Sort que vaig aprofitar per anar al lavabo. I en tenir la maleta, què? Perquè els mostradors de facturació no obrin fins les 15h30 per al vol cap a Amsterdam, i en aquell moment devien ser les 14h. A menjar i a llegir el diari. L’especial sobre la Copa d’Europa aconseguida pel Barça ja l’havia fullejat dins l’avió.

Quan ja no sabia què fer del meu cos vaig anar a facturar per segona vegada. Ale, per fi lliures! Cap al control de seguretat.

Allà el procediment de sempre. Cinturó fora, mòbil i cartera. I la (re)bossa. Tot a la safata i a passar per davall l’escaner. Com que ara ja no duc barba de terrorista, no me varen dir res. Me vaig tornar vestit decentment i me’n vaig anar a cercar un llibre per passar l’estona. Volia comprar “Memorias de una Geisha” en versió orignal i de butxaca, però ja era massa demanar. Me vaig mirar uns quants llibres. “La chica del tambor“, de’n John Le Carré, alguns de’n Saramago. “Inteligencia emocional” de’n Goleman. Però al final vaig acabar pillant un llibre en anglès que pareixia divertit, però del que encara no he agafat molt el fil. Crec que no és bona inversió, però no ens morirem d’aquesta.

Lo que passa és que entre una cosa i l’altra me vaig oblidar de comprar cartes espanyoles per jugar a truc. Encara que, de totes formes, no hi ha manera de trobar gent viciosa que vulgui jugar. És impressionant la diferència entre les cafeteries de la TU Delft, on la gent estudia i comenta els seus projectes, i les de la UPC o la UIB, on la gent juga a cartes mentres comenten la juerga del vespre anterior. Jo no és que sigui molt viciós, pero després de dinar m’agrada fer el cafetet i jugar una partideta. En fin… ja trobaré la manera de convèncer els companys de laboratori.

Porta 31

Me vaig asseure el més aprop possible de la porta 31, on a les 18h s’havia d’embarcar. En aquell moment embarcaven cap a Menorca. Al cap d’una estona varen anunciar l’embarcament d’un vol a Estocolm a les 19h35. Al cap d’una estona més, embarcaven cap a Alicante, anunciat per a les 17h30. Una parella de catalans que estaven al meu costat flipaven.

“Esto no puede ser. Cada vegada fan el mateix aquests de Vueling. Tots els vols amb retràs.”

A partir d’aquí, com que m’estava avorrint de mala manera, vaig conversar amb aquesta gent. Que si la seva nena començava la carrera l’any qui ve, i que tal era Holanda, i què estudiava, i que tal l’Erasmus. També varem parlar del Barça, i de la casa de’n Ronaldinho. No hi ha res com xerrar per passar l’estona. I quan s’atracava l’hora d’embarcar i ningú apareixia…

“El avión lleva retraso.”

Ja l’hem feta! Ara ja no me fa tanta gràcia, que jo vull arribar prestet a casa, i he d’agafar tren! Sort que ens ho prenguerem amb filosofia, perquè varen canviar la porta per la 37, abaix, i després a la 33, adalt, i venga a pujar i davallar escales. I gent bufant i amb cara de mala llet.

“Qué poca seriedad.”

Res, amb més d’una hora de retràs varem pujar a l’avió, amb els típics busos de fa anys. Però quan pareixia que ja havíem de partir…

“Faltan pasajeros.”

El que faltava. Vaig pregar per ells, perquè pareixia que el “linchamiento popular” es feia inevitable. Se varen lliurar per ben poquet. Al final la culpa la va tenir la final de la Champions League. Resulta que els avions tornant de París varen saturar l’espai aeri de l’aeroport del Prat.

Gooooo Vueling!

Les dues hores de vol se me varen fer interminables, perquè aquesta vegada no tenia tots els seients per a mi i no me vaig pdoer estirar. A estones llegia, a estones mig sobava. Me vaig beure el meu Laccao de… ejem… novembre de 2005. Quan me’n vaig donar compte ja estava a mitges, i com que no tenim manies… padentro.

“Lo que no mata engreixa”, com diu el refrany popular.

Això sí, el paisatge era espectacular, amb posta de sol inclosa. Només per això va valer la pena el retard. Llàstima que no me deixaren fer cap foto perquè ja estàvem en maniobres d’aterratge. El color verd dels camps, i l’aigua que ho rodeja tot, varen impressionar alguns passatgers.

Ei! Ja som a Schipol (Amsterdam)!

Recollir la maleta per segona vegada i agafar tren cap a Delft varen ser un pur tràmit. Després de tantes hores, el viatge amb la fantàstica i estimada companyia de NS no era res. Primera aturada a Leiden Centraal. Trasbord. I ara sí, cap a Dordrecht. Amb aturada a Den Haag, Delft i… no, ens quedem a Delft.

“Dames en Heren, Delft station!”

I en baixar del tren, sorpresa. No podia fallar. Havia de ploure. Per fi ja som a casa. Hem deixat el sol abrassador de Mallorca pel temps canviant (ara plou, ara també) d’Holanda. Sort que la pluja no era torrencial i que només visc a 10 minuts de l’estació, que si no… hauria acabat ben xop i amb pulmonia triple.

I després de tot un dia d’aventures… Poptahof Noord! A la fi!

Home, sweet home!

Advertisements

7 Responses to Dia Vueling!

  1. Mateu says:

    Explica la frase:

    “Com que ara ja no duc barba de terrorista, no…”

    T’has afeitat despres de fer de moro al firó???

  2. xesc says:

    Pues sí, m’he afaitat.

    Va costar lo seu, perquè sa barba havia agafat bones arrels, amb tant de temps (gairebé 7 mesos!). A més, no tenia la meva màquina “corta-césped” a mà. Te puc assegurar que afaitar-se amb fulleta i després de la festa post-Firó, a les 4 des dematí, no és … “immediat”. Això sí, ha valgut la pena, perquè ara tothom me diu que estic més “guapo”. A veure si ses holandeses opinen lo mateix.

    Ja vos mantendré informats. 😉

  3. Mateu says:

    Hauries de penjar dues fotos ( o un foto-montatge) “El antes y el Después”

  4. Tribe says:

    I de qualque holandesa també estaria bé :}

    PD: Bo es reportatde de WallInTheHole

  5. Tomeu says:

    Aquí el que falta és una foto del Firó!

  6. Tomeu says:

    Ja li he passat una foto “fironera” bona a ne’n Xesc. Així que és qüestió de temps que el vegeu de moro!

  7. […] Davant la insistència dels meus fans, aquí teniu una foto del Firó, quan encara duia barba de terrosista “bohemio”: […]

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: