Cap de setmana tranquil

Aquest cap de setmana me l’he agafat de descans, que després estic cansat tota la setmana. No cada dia es poden fer excursions ni sortir de marxa.

Ahir, per exemple, vaig quedar a casa, tot i que alguns companys del laboratori sortien. I és que amb el meu experiment linuxero ja en vaig tenir prou per estar ben satisfet!

A més, avui hi havia entrenament extra de karate, i no me’l volia perdre. Al final hem estat poca gent. En Diri (que viu pràcticament al gimnàs), n’Otto, el sensei i jo. Quatre persones en total. I lo bo és que m’he enterat de que la idea original era captar gent de fora perquè s’apuntassin al Sport Centrum. Ejem… se veu que això d’entrenar en bon dissabte dematí a les 10h no motiva molt els estudiants.

Ells s’ho han perdut, perquè la classe ha estat prou interessant. Hem tengut tot el dojo per a nosaltres, i hem practicat tècnica Wado-Ryu i kumite. Avui m’he adonat de les diferències amb el meu estil, el Shotokan. Les posicions són més elevades i més relaxades, i les defenses després d’un atac són diferents. No obstant això, no he tengut cap problema per seguir la classe. El mae geri no m’acaba de sortir, però tot lo demés era bastant fàcil. De fet, trob que falta kime. La gent va molt relaxada. Potser el meu sensei, en Xisco, m’haurà de rehabilitar quan torni al gimnàs de Sóller. I res, després de la tècnica, hem fet uns quants combats entre nosaltres. Com que no hi havia molt de quorum, mentres dos de nosaltres ens pegàvem, l’altre aprofitava per descansar i després canvi. Així mateix m’he acabat cansant, i quan m’han demanat si volia seguir amb la classe de Jiu-Jitsu, he declinat l’invitació gentilment. Ja me va bastar la classe intensiva de Judo del dilluns, que quasi acaba amb la meva vida. :-O

“No gràcies. Poc a poc i bona lletra.”

Això sí, n’Otto i en Diri sí que s’han quedat. Sa veritat és que no sé d’on treu tanta energia aquest al·lot. Judo, Karate, Jiu-Jitsu, fitness… Es passa hores al Sport Centrum. Cada dia que vaig a entrenar me’l trob tot suat, però amb una rialla d’orella a orella. Ell mateix confessa i diu (en broma) que la seva única familia és en Dick, el sensei. És massa. 😀

Llavors he anat a fer una volta pel mercat, només per veure què hi havia de bo i cap a casa a dinar. No hi havia ningú, com sempre, i m’he posat a pensar què fer per dinar.

“Ummm… Pasta? No, ja en vaig fer l’altre dia. Carn? No en tenc. Peix? Tampoc. Patates? Arròs? Uep! Farem ensalada d’arròs.”

I ja me teniu dins sa cuina rentant arroset blanc, fins que m’ha quedat s’aigua ben clara. Llavors, “misma cantidad de agua que de arroz”, repòs i a tallar verduretes. Pastanaga, cogombre… i que és això? Encara me queda un poc de salmó fumat! I tenc wasabi, i fulles d’alga nori! Podria fer una mica de sushi. Oh! Gran idea. Canvi de plans, canviarem l’ensalada d’arròs per sushi. Com m’agrada improvisar. 😉

He posat l’arròs a bullir i anat corrensos a la meva habitació a cercar la meva estoreta de bambú per embolicar els rotllos d’arròs. Després he mirat què tal estaven les fulles nori. M’imaginava que estarien fetes pols d’humitat. Tant de temps sense utilitzar-les… Però no, estaven cruixents i tot. Què bé!

Una vegada passats els 10 minuts reglamentaris, he apagat el foc a l’arròs. I com que no tenia vinagre d’arròs, he posat mirin, que tenia pinta d’anar bé, i a ventar s’ha dit. No ha quedat perfecte, però com que m’ho havia de menjar jo, tant donava.

Ara només me queda embolicar bé els ingredients. La part més difícil. Eh! No vos en rigueu, que vos conec! Ejem… ho confés. M’ha costat una mica al principi, però una vegada assumit que:

  1. La superfície de l’alga és limitada.
  2. No cal posar tot l’arròs damunt una sola fulla, n’hi ha més.
  3. Els algoritmes de compressió no apliquen en aquest cas.
  4. I la pressió ha d’ésser uniforme i constant…

A la tercera ho he aconseguit i m’han començat a sortir rollitos acceptables. M’és igual el que pensi la meva profe. Jo estic ben orgullós de la meva feina. Sobretot quan me’ls he empassolats. :-D~

Ja que hi era, he aprofitat per parar la taula així com toca. He encentat el meu tub de pasta wasabi, he posat un poc de soja dins un bol… et voilà:

El meu plat experimental de sushi

Ummm… feia estona que no disfrutava d’un dinar tranquilet. Bé, ara que hi pens, dijous també me vaig agafar dia lliure i vaig disfrutar del meu entrecot amb patates bullides i verduretes a la planxa. Darrerament m’he proposat disfrutar de menjar així com toca, un dels millors plaers. 😉

Ai… I res, ara aprofit per escoltar música que no sabia ni que tengués dins el meu iPod. Com que ahir els meus experiments me varen entretenir més del compte a la universitat, no vaig poder restaurar els meus 11 GB de fitxers MP3. Només vaig copiar les 6 primeres carpetes, de la F00 a la F05. I degut al sistema (aleatori?) que utilitza el reproductor d’Apple per emmagatzemar la música, ara tenc un parell de cançons de cada album. Guai. Li he donat a play everything i… bueno… podríem dir que tenc gustos molt variats. De Chavela Vargas a Iron Maiden, per exemple, crec que hi ha una certa… eh… distància. 😉

Res, seguirem actualitzant el diari. Ah, per cert, avui vespre hi ha festa a ca na Cindy, o sigui que demà no seré persona. x-DDDDD

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: