Primeres passes per Rotterdam

Avui també ha estat un dia profitós, encara que hagi començat una mica tard. Resulta que ahir hi havia una “latin party” a un dels pisos Jacobas, i és clar, avui dematí no estava molt disposat a aixecar-me prest.

Els pisos “Jacobas” estan situats al carrer Jacoba Straat. I més que un pis pareixen una residència. Hi habiten uns 10 o 12 estudiants holandesos (i algun espanyol) i és un desmadre entrar allà dins. Caixes i caixes de cerveses, una sala comú grandiosa, barra pròpia… Vamos, un pis preparat per a fer festes a “lo grande”. I estava ple de gent. Massa ple. Pareixia que tot Delft estàs reunit allà.

Però anem a lo que anam, les meves aventures per Rotterdam. Entre aixecar-me, dutxar-me, dinar i preparar alguns sandvitxos per berenar, se m’han fet prop de les 17h.

Abans de marxar a Rotterdam volia pillar una targeta pel mòbil. Pot estar bé per quedar amb els amics, i més ara que no tenim Internet a casa per utilitzar programes de missatgeria instàntania. Entro dins una tenda, però em criden: “Gesloten!”. Ho intento en una altra tenda i lo mateix. En dissabte, a partir de les 17h, tot està “gesloten”. Pues res, ja la comprarem dilluns.

Per a comprar el bitllet de tren he tengut alguns problemes amb la targeta de crèdit. Després de repetir el procés unes quantes vegades, m’adono que l’estava posant al revés. Ejem. A més, a darrera tenia un munt de gent que també volia treure el seu bitllet, i clar, ja s’estaven estressant. Coses que només me passen a mi. Sort que hi havia unes quantes màquines i que a la tercera ha funcionat. A més, aquesta vegada he pogut sel·leccionar la modalitat “Discount”, ja que des de dijous tenc la meva “Voordeelurenkaart”, que te permet viatjar amb un 40% de descompte els caps de setmana i entre setmana a partir de les 9h. Perfecte! Ah, el descompte aplica fins a tres acompanyants. O sigui que ja ho sabeu, si veniu en grups de tres, ja teniu descompte pel tren assegurat. 😉

Pues res, ara que ja tenim bitllet, només ens falta esperar el tren. Tren que passa pel “Spoor” 2. I clar, noltros, per la llei de Murphy, ens trobam a l’andana 1. Res, unes escales per avall i unes escales per amunt, i ja està. Bé, ens queda esperar drets i amb un fred que pela. I jo sense “gorrito”! A la fi arriba l’Intercity i partim cap a Rotterdam.

Defora fa sol. Pareix que encara tendré bon dia. Unes butaques més endavant hi ha un grup d’espanyoles que no aturen de fer-se fotos. Al meu costat, una veneçolana que no para de donar-me conversa. Nou anys que fa que és aquí. Me recomana unes quantes discoteques “latinas”. M’abstenc de comentar-li que no suport la música “latina” per no ferir els seus sentiments. A part de la música, pareix que el sud d’Holanda, per exemple Maastricht, és molt maco durant la primavera. Veus, a n’això sí que li farem cas. Me xoca la diferència de caràcter entre la gent d’amèrica llatina, que amb l’excusa de demanar l’hora ja entren en conversa, i els nòrdics, més calladets i a la seva bolla. Tot amb les seves excepcions, és clar. La conversa no dura gaire, perquè en un tres i no res arribam a destinació.

En sortir de l’estació faig un video per immortalitzar el moment. Estic rodejat d’edificis comercials. Em guio pels cartells que posen “Centrum” i atravesso una zona comercial gairebé deserta. Clar, ja són passades les 17h.

Entro en un edifici (Beurs World Trade Center) on pareix que hi ha una exposició. L’edifici en qüestió resulta ser una inmensa sala de convencions. Estic sol. De tant en tant apareixen algunes persones. Agafo l’ascensor. Faig unes quantes voltes. Tot desert. Tot plegat me recorda alguna peli de por. Estic esperant que d’algun lloc surti un segurata i me tanquin per “allanamiento de morada”. Però no passa res. Al final baix a la primera planta i en una paret hi ha un televisor on surten tres individus uniformats davant un edifici. Per un moment pens que es tracta del mateix edifici. Però no, l’uniforme pareix ésser de la policia dels EUA. Detenen un negre acusant-lo de possessió de drogues. L’agafen com un sac de patates i el tiren dins el cotxe patrulla. No comment. El programa resulta ser un episodi de “Cops”. Patètic. Aleshores me deman: “Xesc, que fas aquí dedins?”. Surt.

Un mercat desert...

Seguesc amb la meva aventura, a la recerca d’algun bar o esdeveniment especial. Caminant, caminant, arrib fins lo que era un mercat. Estan replegant. Seguesc. A la fi trob un carrer ple de pubs “Heineken”. La fredor glacial m’impulsa a cercar un lloc on refugiar-me. Ja farem una visita cultural el proper dia. Però els pubs no m’acaben de convèncer.

Uep! Aquest pareix interessant. Entro dins una sala inmensa i deman una cervesa. Pareix que avui hi ha concert. Agaf sa meva cervesa i me situo en un lloc estratègic. Trec el meu diari i faig algunes anotacions, però encara tenc les mans gelades. Hauré d’esperar una mica a que la sang torni a circular pels dits. Bueeeno, això ja està millor. Ja me puc treure la bufanda i la jaqueta. Observ els voltants mentre vaig escrivint. Està ple d’holandesos. No entenc res del que diuen.

Al cap d’una estona, ve la cambrera i diu als meus veinats que hi ha concert i necessiten acondicionar el local. Ens indica el camí cap a una altra sala, que fins i tot pareix més còmoda. Tots els clients ens traslladam en massa cap allà. M’assec a un sofa amb una tauleta davant i acab la meva canya. A continuació, deman una Duvel. Vull assaborir el moment. Estic a Rotterdam, calentet, i no tenc res a fer en el que resta de dia. El cambrer és eficient, i me duu la cervesa que he demanat amb la copa corresponent. Aboc el contingut dins la copa i observ la formació d’espuma. Ummmm… Això serà deliciós. Ummm… La gent va i ve. Gairebé tot són parelles. També hi ha alguns solitaris que descansen asseguts a l’altre costat de la sala i alguns grups d’amics. A la paret de davant hi ha penjat un munt de fotografies de concerts. El local en sí està molt ben acondicionat. Serà un lloc de referència per quan venguin els amics a visitar-me.

De sobte, m’entra la gana. Supòs que deuen ser les 20h. No duc rellotge, però trec l’iPod i m’indica l’hora. 20h23. El local també és restaurant, i hi ha una carta davant meu. Els preus dels plats forts són una mica prohibitius, i com que ja m’he empassolat un sandvitx abans d’entrar, tampoc tenc ganes de sopar. Però el pastís de la taula de davant té bona pinta. Quan arriba el meu tros d'”Appeltaart”, comprov que no m’he equivocat. 😀

Deman una altra cervesa i, com que ja m’estic cansat d’estar al mateix local, deman a les dues noies que estan devora jo si coneixen algun local on posin bona música. Me recomanen que ho demani al cambrer. Elles aniran al concert de “Lalalover”, a la sala del costat. Ja m’he mirat el fulletó amb els concerts del mes i, encara que no entengui el que posa la descripció, per la foto de l’artista deduesc que no m’agradarà. Vull dir que no m’acaba de convèncer. A més, per molt bé que estigui dins el Rotown (aquest és el nom del local), no m’hi vull passar la resta de la nit.

Pago el compte i, abans de marxar, deman al cambrer: “Do you know some place with Jazz music?”. “Sure, go to Dizzy. Straight on and then turn the second to the left.” Perfecte!

Efectivament, després de passar per davant de multitud de Coffeshops (“Sky High”, “Pluto”, “Green stuff”…), arrib a destinació. Just en entrar agaf un parell de fulletons per mirar quins concerts hi ha programats aquest mes. Després de penjar la jaqueta i bufanda, faig una ullada al local i m’assec a la barra. El local té bona pinta. Un altre lloc per visitar amb els amics. Estic meravellat de mi mateix. De moment duc un 100% d’encerts. Tot està sortint rodat.

Estic a punt de demanar una altra cervesa, però… No. Millor deman una altra cosa. Ara mateix duc una quantitat d’alcohol en sang prou raonable. No he vengut a engatar-me. Millor deman un tè. A veure que tenen. Al cap d’una estona arriba el cambrer amb una tassa d’aigua calenta i una capseta de fusta, on hi ha tota una col·lecció de tès. M’agrada. M’ho mir una estona i no sé què triar. Al final trio a l’atzar per no estar-me hores. Strawberry. Ja sé que potser no és molt selecte, però m’ha fet gràcia. La presentació del tè m’agrada. És la mateixa que al Rotown. Tassa amb aigua calenta, pasteta, pastilla de sucre i mel. Ummm… Introduesc la bosseta de tè dins la tassa. El contingut va agafant color paulatinament. Després disfrut observant com cau la mel dins la tassa, barrejant-se amb el tè. Té bona pinta.

Assegut a la barra i degustant un tè. El moment ideal per anotar les aventures del dia. I de les aventures del dia pas a escriure reflexions personals. Amb això el temps passa. Avui no hi ha concert, però tot el temps van posant temes de Jazz. Sóc feliç.

Segons l’agenda, dimecres qui ve hi ha concert de The Auratones a les 22h. No sé qui són, però estic aquí per descobrir. A més, l’entrada és gratuïta, o sigui que no tenc excusa. El que he de fer és reclutar alguns amics per compartir l’experiència. Conec alguns noruecs a qui els agradaria. Dimarts els hi comentaré la jugada.

Alguns fulletons recollits a Rotterdam

Bé, ja són prop de mitjanit. Crec que ja és hora de marxar cap a casa. Deman al cambrer quan és el darrer tren i me mira extranyat. “Every hour”. Fantàstic. Això no és com Barcelona, que has d’estar mirant el rellotge tot el temps, no sigui cosa que se t’escapi el darrer tren o metro. De totes formes prefereixo arribar prest a Delft. Avui ja he complit de sobres amb la meva missió de descobrir nous llocs.

La tornada a l’estació resulta una mica angoixant, perquè me torn congelar de fred. Sort que almanco sé per on vaig. A l’estació de Rotterdam hi ha unes quantes vies més que a Delft, però no tenc problesm per trobar la via adequada, direcció Den Haag Centraal. El tren arriba puntual. 00h20.

El viatge és divertit. Pens en el que he viscut avui, i en el queda per descobrir. La vida és una aventura constant, plena de coses per fer. La qüestió és no aturar-se i disfrutar-la. Uep! Arribam a Delft. Una parella baixa pensant-se que ja han arribat a Den Haag. Després d’uns segons de confusió exclama: “Are we in Delft?”. “Ja”, els informo. Corren cap a dins altre cop. Els hi ha anat pels pèls de no quedar-se a Delft. Veig que no sóc l’únic que va despistat per la vida. x-DDDDD

La bici segueix allà on l’he deixada. Torno ràpidament cap a casa, satisfet de la meva jornada solitària. Demà (avui), tenim una “soirée”. Comença a les 16h, però no sé a quina hora acabarà. En Marc m’ha dit que serà de relax, però no se sap mai. Quin perill!!!

Ara, a dormir!!!

Advertisements

4 Responses to Primeres passes per Rotterdam

  1. Tribe says:

    Un bon dia, veig. Està molt bé, sobretot anant a l’aventura. He somrigut vàries vegades mentre el llegia, sa redacció nés molt bòna i et reflexa perfectament, m’ho he imaginat com si ho estigues vegent. A mem si poses qualque fotillo també! 😉

    bb

  2. Xesc says:

    Gràcies pel comentari. Ho volia mantenir en secret, però ja que has obert el tema… Estic preparant una galeria de fotos per penjar al diari, lo que passa és que encara no m’he decidit pel sistema a utilitzar. Estic dubtant entre photoframe, jigl o Gallery 2.

    I sí, definitivament, alguna fotillo estaria bé per animar el post, que m’ha sortit una mica llarg. Llàstima que no en tenc cap de bona. Ara miraré que puc fer per solucionar-ho…

    Ah, estic content de que vos ho passeu bé llegint les meves aventures. Jo disfrut molt escrivint-les. És com si ho tornés a viure. 😀

  3. Tribe says:

    A jo el white theme del jigl m’agrada bastant 🙂 , el Gallery2 no està malament 😐 i el photoframe no m’agrada gens :s

  4. Tomeu says:

    Collonut el blog!

    I collonuda la filosofia amb que t’ho estàs agafant 😉

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: