World Food Day

Last Friday was the World Food Day. Today, together with some friends, we have discussed about this issue. Millions of people die every year of starvation, even though there is enough food on the planet. I guess this is one of the eternal problems without a clear solution.

All my friends know that I can’t stand throwing food away. Even if we cannot “send” them the leftovers, I think it is a matter of respect towards those who have nothing. Giving money for charity, and contributing to food banks is a good way of helping, but I always feel that we can do more.

Sometimes I feel frustrated. When I am in a supermarket, I always wonder what happens with all the food that people don’t buy. The truth is that I don’t really wanna know, because I guess that they throw it away. Same happens with bread that is not consumed.

“Quina gran pèrdua!”

Maybe we can do something to help, other than giving money. I think the best solution is to change the ways things work, even though I realize that is a bit “utopia”. For example:

• Buying fairtrade products. Actually, I’m already doing this, and I’m proud of it. I always choose coffee with the FairTrade seal, and maybe I could start with chocolate. It costs perhaps a little bit more, but it is worth.
• Eating less meat. I’m not gonna turn vegetarian, but we don’t need to eat meat at every meal! Twice or three times a week is enough. I only eat an “entrecôte” occasionally, and then I really appreciate it! Rest of days, fish, and small portions of chicken and pork (like ribkarbonade). Maybe I should eat more beans.
• Buying clothes and other things where you know money is going to help. I think that is more difficult to accomplish. I must confess that I usually go for the lowest price, unless I want my purchase to last for long. Then, I go for quality.

Well, I know, we cannot change the world in one day (not even in years), but slowly we can make changes ourselves. We are the consumers, aren’t we? Just to be aware of the problem is already a great step, and to make a continuous contribution is the second big step. One punctual action doesn’t help much. Make it part of our everyday life.

Ai… I’m too idealistic…

PS: BTW, yesterday I finally repaired my bike, and I also improved my backup system! Hurray!

Herfst vakantie

“Vacances de tardor”. Així anomenen els holandesos la setmana de vacances que comença dilluns. Les escoles tanquen, i per això dilluns no hi haurà classe de japonès. Aprofitaré per anar a Karate. Evidentment, la gent treballadora no té vacances. Ni dia de la Hispanitat ni res.

Avui el supermercat estava estibat. No sé que els hi pega, però els dissabtes la gent ho invadeix tot. Fins i tot la gent major, que se suposa que té temps per comprar entre setmana. Supòs que avui era un dia especial, perquè la biblioteca també estava plena. Hi havia un concert coral. Sí, aquí a les biblioteques està permès fer renou. Nins que corren, música, gent que xerra… Sa veritat és que cantaven bé. No me puc queixar. Per fi he acabat la segona lliçó, inclosa redacció i “kanji practice”, i he començat la tercera. N’hi ha 15 per acabar el llibre. Quan mir les pàgines que segueixen me pega gota. No sé si arribaré a dominar aquest idioma, però almanco estudio una mica cada dia, i ara estic mirant les pelis de’n Hayao Miyazaki. Una per setmana. El temps ho dirà.

Darrerament, els caps de setmana són una mica avorrits. Estudiar, feina, fer de friki amb l’ordinador… Me pas gairebé tot el dia a casa (o a la biblioteca). Sort que de tant en tant vaig a ajudar a un amic que està refent la seva casa, i m’entretenc una mica. Me recorda els temps en que vaig fer obra al “piset” de Sóller. Necessit sortir i fer alguna excursió. O algun viatge. No sé ben bé on.

Anyway, ara hauria de canviar la cadena de la bici, que fa mesos que rodola. No és que estigui rompuda, però “salta”. De fet, tot el mecanisme necessita una bona revisió. Ja és hora!!

I mentrestant, dues cuixes de pollastre s’estan cuinanat dins el forn…. ummmm

Shu

Yuhu!

El meu nou ordinador ha arribat! No m’ho esperava tan aviat. Vaig tenir alguns problemes a l’hora de pagar amb VISA, i vaig haver de fer transferència de EUR a GPB (lo qual no recoman), però el paquet ha arribat sa i estalvi, que és lo important. De fet, he comanat les peces a diferents tendes:

• La memòria (2GB DDR2 800MHz) a Conrad, simplement perquè era més barat i no te fan pagar despeses de correu. Me va arribar ja fa uns quants dies.
• El disc dur, un WD Caviar Green 640GB, 5400~7200rpm, 16MB, SATA2, a Informatique. Això encara m’ha d’arribar. De fet, pensava comprar-lo més tard, però ja que hi som, no he pogut resistir la temptació. M’agrada perquè consumeix molt poquet, manco de 6W, i pareix silenciós. Tot segons les especificacions, és clar. Falta veure com es comporta en realitat.
• La resta de components (placa mare, caixa i processador) els he comprat a Mini-ITX, una tenda especialitzada en mini-ordinadors. A sa feina hi hem comprat un parell de coses, i tenim bona experiència, o sigui que no me l’he volguda jugar. De fet, els preus són molt competitius. L’únic inconvenient és que estan a UK, i has de pagar en GPB. Si no hagués estat pel problema de la VISA, seria perfecte. Avui han arribat, i n’estic molt content.

La placa mare és una ZOTAC Geforce 9300 amb WiFi i tota classe de connexions: eSATA, HDMI, DVI, sortides digitals d’àudio… Ara només me falta tenir un equip de so i una pantalla que suportin tantes virgueries.

El processador és un Core2 Duo E7400. Lo més baratet que he trobat, però un Core2 (gràcies Guillem!). Lo bo és que m’ha tocat el SGLW3, i ve amb VT-x. Així podré experimentar amb màquines virtuals a casa.

I la caixa és una Compucase 8K07. La trob prou elegant i senzilla, amb una font de 110W (o eren 120?) que haurien de ser suficients pel meu sistema de baix consum. Ve amb tots els cables necessaris, i hi cap un disc dur de 3,5″ i una unitat òptica slim. M’encanta!

La placa, una mini-ITX, és molt petita. Sabia que eren menudes, però tant no! Impressionant. Muntar-ho ha estat tota una aventura. Els companys de feina estaven més il·lusionats que jo. Al principi deien que el ventilador de la CPU no passaria, gairebé és més gran que la placa sencera, però s’equivocaven. Una vegada defora de la capsa, passa justet, justet.

Després de col·locar la CPU al socket 775 i deliberar durant prop de 10 minuts en quina posició clavar el ventilador (i per on passar els cables), hem passat a muntar la placa dins la caixa. Inserir els connectors al lloc que tocava ha estat relativament fàcil, però quan estàvem quasi llests, ens hem adonat de que faltava afegir el kit WiFi (una mini targeta), que va clavat a la placa amb dos perns. Després de desmuntar i remuntar-ho tot, hem cercat un DIMM de memòria. Tot lo que tenim de reserva era massa antic, o sigui que al final hem hagut de “robar-li” a un ordinador DELL que estava pel voltants, per comprovar que tot funcionava correctament.

En principi està tot bé. Només falten alguns LED per enxufar, però esperaré a tenir el disc dur per donar el toc final. Llavors ja penjaré alguns fotos. De moment us haureu de conformar amb la foto improvisada d’un company de feina.

Ah, pels curiosos, tenc pensat instal·lar-hi una Debian Squeeze, i anomenar-lo Shu (d’aquí el nom del post). Shu era un déu egipci, i com que tenc la costum d’anomenar els meus ordinadors amb noms de mitologia egípcia i que siguin curts, doncs he triat aquest. No seguesc cap criteri massa refinat, ho sé, però el nom m’agrada.

Au, a trastejar!

PS: vaja diferència després d’instalar els drivers natius de NVidia! Al principi passava pena de que la targeta no me funcionàs, però després d’instal.lar els drivers 185.18.36 va la mar de bé.

PS2: ara lo que me falta és un equip de so “decent”, a ser possible amb suport AC3, i que arribi el disc dur! Si vessiu l’altaveu “cutre” que tenc… Sort dels auriculars que són bonets. O:)

Watching movies in Japanese

こんにちは！

Today I’ll watch a movie in Japanese! I think the best way to learn a language is to do things you like in that language. For example, watching series (like LOST) in English, or watching Japanese movies. Of course, I don’t expect to understand anything, but I least I hope to improve my listening skills, reading the subtitles in Hiragana.

To play it with MPlayer (my favorite player), you need to do something first:

• Well, of course, you need to have a movie with Japanese audio and subtitles, but that’s quite obvious.
• Second, find out which encoding are using the subtitles. These can be in EUC-JP, Shift_JIS, or UTF-8. You can use Firefox to find out, or MPlayer itself. At th beginning I only got garbage. I suggest converting those to UTF-8: iconv --from-code=Shift_JIS --to-code=utf-8 -c -o japanese-utf8.srt japanese-sjis.srt
• Third, use a special font to render the subtitles. If you installed MPlayer from Debian repositories, Kochi Mincho should be available.

The whole command I use is:

mplayer spirited-away.avi -sub japanese-utf8.srt -utf8 -fontconfig -font "Kochi Mincho" -vf expand=0:-100:0:0 -fs

With the expand video filter, you will be able to actually read the subtitles, otherwise they mix with the video. I always use this option to watch films with subs.

Well, I hope this mini-post will be useful to someone. At least I’m gonna enjoy a wonderful movie tonight!

おやすみなさい！