Fernandina ha muerto

La bici que heredé de Fer, un amigo del Erasmus, y a la que amistosamente apodé Fernandina, ha muerto. En la hoguera. Reducida a cenizas por algún desalmado. También es posible que sea un accidente, pero se parece más a una gamberrada.

La primera impresión que he tenido al verla, sin embargo, no ha sido de rabia ni desesperación. No, más bien un sentimiento de sorpresa. No podía creerme que me hubiera quedado sin bici. Lo he descubierto hace unas horas, cuando he salido a sacar la basura. He visto mi bici de repuesto (la que compré hace más de dos años) echada a la izquierda, como si la hubieran apartado de algo. En ese momento he notado algo extraño…

- No me habrán robado la bici? Pero si la dejé candada… Y juraría que la dejé aquí al lado. Huy, y esas cenizas?

Inspección de daños

Entonces he descubierto porqué no había visto mi amada Fernandina. Las alforjas de Josep se habían volatizado. Al mirar más detenidamente, de la rueda trasera sólo queda la llanta. El plástico que iba protegiendo la cadena, a tomar por saco. Y el candado, medio chamuscado. De momento es inutilizable. Y para más inri, a mi bici de repuesto le voló el sillín hace unos días. O sea, que estoy sin bici!

- Estoy perdido!

Bueno, tampoco es para tanto. Sabía que tener la bici en la calle no era buena idea, pero subirla cada día a mi cuarto no compensa. Al final pasó lo que tenía que pasar. Esperaba más que me la robaran, no que muriera quemada en la hoguera, pero en fin, más se perdió en Cuba, dicen.

No hay mal que por bien no venga

Yo soy feliz con mis plantitas. Hoy, después de descubrir el incidente, me he hecho una tortilla con champis y hierbas. Y luego… nyam, nyam!

Mientras comía, en la calle una pareja observaba los desperfectos. A ella le ha ido de poco que el fuego no se cebara en la suya. Supongo que ocurrió de madrugada, mientras dormía. Por la noche no me enteré de nada. Estuve limpiando mi habitación, y luego trasplantando, sembrando y regando mis plantas. Y esta mañana me he dedicado a una limpieza general de la cocina, que buena falta hacía.

Nada, habrá que seguir currando! Después de publicar este post, subiré la bici que me queda e intentaré reparar lo irreparable. A lo mejor si consigo una rueda trasera de la medida adecuada…

Venga, feliz día!

PD: no hay mal que por bien no venga: al menos estoy entretenido y actualizo un poco el blog.

Menta

Avui he afegit una nova planta a sa meva col·lecció: menta. He comprat una planteta al C1000, i llavors l’he trasplantada a un test més gran, perquè creixi ample. Ja he tastat unes fulles que li han caigut amb el tè. Molt refrescant. I demà provaré de fer una truita.

Estic pensant d’afegir herbes culinàries al meu jardinet casolà. Una per setmana, més o manco. M’encanta veure com creixen! He tornat a sembrar julivert, que és lo que més me fa falta. I el basilicum ja fa una bona oloreta.

Au, bona nit!

PD: pels qui no l’hagueu vista, vos recoman Juno. A mi m’ha agradat molt. Sobretot el seu personatge.

Un diumenge al parc

Bones!

Ja torn ésser per aquí. Tenc dues entrades pendents (Londres i Praga/Budapest), però abans volia fer un apunt sobre la manera que tenen els holandesos de passar el diumenge.

El passat diumenge estava jo dormint “a pierna suelta”, quan en David me va cridar per telèfon:

- Hey, vividor! Te vienes a Rotterdam? Nacho nos invita a un asado (=BBQ).

Tot i que estava mig sobat, no m’ho vaig pensar gaire. Au, a disfrutar del sol ara que n’hi ha. Després de fer unes quantes voltes, varem arribar al parc on havíem quedat. Estava petat de gent.

Una de les coses que me cridà l’atenció, quan me vaig posar filosòfic, és la diversitat de gent que hi ha. Tant te pots trobar una familia, amb els nins, pares i fins i tot padrins, com una tropa de joves amb el “radiocasete” a tota pastilla. També hi ha moros, holandesos, africans i gent de tota casta. Tothom al seu redol, jugant a pilota o simplement bevent vi i xerrant, com nosaltres. El punt en comú, prendre el sol!

Una altra cosa és la gespa. Sí, pot parèixer una cosa sense importància, però aquí hi ha herba fresqueta, sense que ningú la regui. I lo més important, la pots trepitjar! És una delícia. Quan pens en lo sec que està Mallorca. Com encenguis una BBQ, se cala foc tot el bosc. Aquí? Venga encendre barbacoes. N’hi ha de “usar y tirar”, altres més pro, o fins i tot gent que encén foc a lo bèstia. Això sí, de tant en tant aparèixen els Brandweer.

Mola estar tirat pen terra, sense res més important a fer que menjar, beure i prendre el sol. Potser és que surt tan poques vegades, que la gent ho aprofita més. En fin, va ser un dia de relax total. I a les 20h, silenci per recordar als caiguts durant la SGM. Tothom callat, excepte uns nins que jugaven per allà. Això també me va agradar.

I això és tot per avui. Ja estic fent els darrers preparatius per les meves mini-vacances de sa Fira. Me’n vaig dia 8 de maig i torn el 18. No crec que escrigui res durant aquests deu dies. Ni miraré el correu! Ja toca festa i descans de veres.

Au! Fins molt aviat (pels sollerics) i fins més tard per la resta de fans. Una abraçada ben forta a tots!

PD: ostres, el blog ja arriba a les 10000 visites! Mola!